Perro flaco / Leo Coyote.- [Córdoba]: Almuzara, 2005.

Un de seguida sap que la novel·la que està llegint és de Leo Coyote. El seu estil és inconfusible, novel·la negra barcelonina que atrapa des de la primera pàgina i ja no ens deixa sortir. Tenim un assassinat, un assassí, lladregots, polícies, ex-policies, prostitutes… Cert que ni Méndez ni Carvalho ens conduiran pels carrers del xino com guies turístics de la Barcelona més secreta i canalla, però aquesta Barcelona existeix i els personatges colpejats per la vida també. Ja fa temps que la novel·la negra s’ha convertit en la cronista d’un temps i un lloc, és la versió punk dels llibres costumbristes de temps enrere, potser no ofereixen models de conducta o comportaments respectables, però és que la vida també és això.
Com a particularitat tot això està narrat de salt temporal en salt temporal, dos dies abans, cinquanta, quaranta-nou, quaranta-sis…

“Cuando le clavó el estilete a la altura del corazón, el tío aquel chilló como un cerdo. Puso los ojos en blanco y se derrumbó. El hombre que lo había matado se manchó de sangre los guantes de goma al retirar de golpe el pincho del cuerpo.
Hacía una calor agobiante, y hay quien asegura que cuando hace calor, el asesinato es mucho más sencillo. El de ese día era un calor algo extraño, de un verano anticipado y bochornoso. No era sorprendente pero sí muy raro. Se diría que era posible apresarlo con las manos. La combinación de calor y humedad produciía ciertos desasosiegos, en especial a los que habitualmente no vivían en la ciudad de Barcelona, que aquella noche estaba turbadora, espesa, ácida y muy canalla.”

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Gènere negre, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: novel·la barcelonina, Novel·la negra, Recomanacions de lectura, Ressenyes