Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Aquest febrer… Montserrat Rodés

10 febrer 2015 618 views Sense Comentaris

Aquest mes dediquem l’espai del Versòdrom a la barcelonina Montserrat Rodés. Nascuda el 1951, no va publicar el seu primer llibre, La set de l’aigua, fins el 1991, gairebé als quaranta anys. Des d’aleshores ha anat publicant regularment el que Sam Abrams considera –en la seva introducció a Deleàtur– una de les obres més coherents i consistents de la poesia catalana actual, caracteritzada per una “alta concentració lírica i economia expressiva, i d’una arquitectura estructural molt exacta”.

Com dèiem, el seu primer llibre va ser La set de l’aigua (1991, Premi Martí i Pol 1990). Més tard publicà amb els reculls Riu d’arena (1992), El temps fumeja (1993), i la trilogia formada per Escrits en blanc (1995 premi Miquel de Palol 1994), Interlínia (1999) i Deleàtur (2002), i posteriorment Immunitats. Seguiren Alarma (2008) i D’incertes certeses (2013).

S’ha escrit d’ella que a causa de la seva incorporació tardana al món de la poesia, “ha assolit la maduresa literària des del principi”. Però encara seria més adient dir que la seva aparició pública com a poeta no es va produir precisament mentre ella no va tenir consciència de la seva maduresa. En el perfil biogràfic que podeu trobar a la web de l’AELC, Rodés afirma que escriure poesia va començar a convertir-se en necessitat ja a l’adolescència. Als anys setanta s’hi començaria a dedicar de manera més rigorosa –fins i tot va publicar algun poema a revistes–, però, conscient que encara tenia per davant un llarg aprenentatge, va decidir deixar d’escriure, tot i tenir la certesa que hi tornaria quan arribés el moment.

Aquest moment arribà quan va trobar la seva “veu poètica”, ja a mitjan anys vuitanta, així com una concepció dels llibres de poesia com un tot unitari, “tant pel que fa a la intenció, al contingut i a la forma”. I més endavant ens dóna una les claus per apropar-nos a la seva obra:

el fet d’escriure poesia sorgeix […] d’aquella necessitat d’exercitar la percepció, el pensament i el llenguatge, que s’autointerroguen indefinidament per comprendre i experimentar, amb la voluntat d’inscriure unes paraules dins un espai intemporal propici a la reflexió, a l’aprofundiment i a una recerca inacabable […].

Els seus poemes són d’un llenguatge depurat, curts, intensos. Experimenta amb la forma, i prefereix suggerir abans que dir i descriure. Rodés entén per poesia…

… o més ben dit, per fet poètic, aquell discurs que, essencialment sorgeix de dins, és a dir, de la veritat del poeta, en el sentit que René Char l’entenia: poesia i veritat com a sinònims. Aquella veritat que el poeta extreu de la percepció i de la intuïció, i que, de mica en mica, es va instal·lant en el pensament per obtenir-ne una altra realitat.

 …

 …

Poesia de Montserrat Rodés a les Biblioteques de Barcelona:

L’autora a Internet:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.