Un submarí a les estovalles és una novel·la guanyadora del premi Pere Quart d’humor i sàtira al 1988. Aquest premi està patrocinat per l’ajuntament de Sabadell i edicions La Campana des de l’any 1987. Entre altres han aconseguit aquest premi: Manual del perfecte escriptor mediocre (1992) del Ramon Folch i Camarasa, El nom del porc (1998) de l’Albert Om, Planeta ESO (2002) de l’Empar Fernández, El club dels perfectes (2010) del Carles Ports Gaset, Les tres glorioses (1992) del Néstor Luján, Vacances al Zurich (1997) de l’Anna Vila…….
Un submarí a les estovalles també és la primera novel·la d’en Joan Barril, escriptor i periodista, que va néixer a Barcelona el 1952 i ens va deixar el desembre del 2014. Va estudiar Filosofia i lletres a Barcelona. Col·laborava en molts mitjans de comunicació escrits, radiofònics i televisius. Abans de morir presentava el programa El Cafè de la República de Catalunya Ràdio i publicava articles a ‘El Periódico de Catalunya’. Va crear l’editorial Barril & Barral. Va escriure una quinzena de llibres dels quals destaquem Parada obligatòria (1998) amb el premi Ramon Llull, Tots els ports es diuen Helena (1998) amb el premi Ramon Muntaner i Les terres promeses(2010) amb el premi Sant Joan de Caixa Sabadell .També va escriure dues lletres de cançons per a Joan Manuel Serrat: les de Salam Rashid i Mírame y no me toques. Potser el fet de ser pare de cinc fills el va fer escriure Condició de pare (1998) també va escriure pels nens: La carretera bona(2012).
Un submarí a les estovalles és una novel·la d’humor que ens relata les peripècies del Rashid a la Barcelona d’abans de les olimpíades. El narrador ens explica com la convivència irracional i quotidiana dels dos veïns de la plaça Sant Jaume de Barcelona, l’Ajuntament i la Generalitat, es transforma en una bufonada que mostra una manera de fer política dels partits quan estan al poder.
En Rashid acaba a Barcelona on només havia de fer un canvi de trens de camí al Marroc. Ve de París, ciutat on va emigrar amb el seu pare per millorar, però actualment no troba feina i el seu pare ha mort. Només baixar del tren a Sants li roben la cartera amb el bitllet i els diners. Ara és un immigrant indocumentat al mig d’una ciutat que no coneix. Però la sort farà que el confonguin en un participant al “I Congres Català de Columbofília Civil”, de camí a una recepció al Palau de la Generalitat amb el President . Així comença la seva aventura per Barcelona fent-se una foto amb el President que l’endemà sortirà a tots els diaris.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: novel·la barcelonina, Ressenyes