La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Feli, esthéticienne, d’Empar Moliner
Feli, esthéticienne / Empar Moliner.- Barcelona: Destino, 2000.
Empar Moliner ha fet una cosa que feia molta falta: actualitzar els temes de la novel·la catalana. En Empar Moliner hi ha costumisme del bo, no recreant-s’hi però sí com un element més de l’escenografia on els seus personatges es belluguen. Temes com què fer amb els avis, relacions de parella amb els seus alts i baixos, i les protagonistes femenines que suporten quasi tot el pes narratiu: Feli, l’esthéticienne; la Tere una treballadora social; Mercè, germana de la Feli que ven colònies falses en uns grans magatzems; i Glòria, actriu de qui cada cop s’enrecorden més tot i ser de les primeres que es va despullar als anys setanta. Una història sobre passions, relacions, i com de la barreja entre aquestes situacions i els personatges poden ser tremendament divertides. Amb aquest llibre l’autora es va consagrar amb el premi Josep Pla de l’any 2000.
“Era una d’aquelles senyores que escriuen el seu diari en segona persona, es pinten totes les ungles del cos, fan petar els dits per qualsevol cosa i tenen a punt una frase feta per a qualsevol situació de la vida humana i animal. Devia tenir uns quaranta-dos anys i les ulleres rodones que portava eren les mateixes des de feia dues dècades. I no tenia celles, com totes les esthéticiennes del món, excepte les naturistes. Al front hi portava escrit “sóc divorciada, divorciada, divorciada”. De poc.”
Deixa el teu comentari!