Recordem T. S. Eliot
El 4 de gener d’un fred mes de gener d’ara fa cinquanta anys moria T. S. Eliot, un dels poetes més influents del segle XX. Thomas Stearns Eliot va néixer l’any 1888 a la ciutat de Sant Louis (Estats Units), fill d’un home de negocis i d’una poetessa. Estudià a les universitats de Harvard, la Sorbona i Oxford, i s’instal·là a Londres el 1915. És allà on entra en contacte amb Ezra Pound, que reconeix ràpidament el seu geni poètic, i l’ajuda en la publicació dels seus treballs en diverses revistes.
El seu primer poemari, Prufrock i altres observacions, es va publicar el 1917, i el situà immediatament com a referent de l’avantguarda. Però és amb La terra eixorca (1922), considerada per molts com l’obra poètica més influent del segle, que la reputació d’Eliot creix amb proporcions gairebé mítiques. Durant els trenta anys següents, amb llibres com Dimecres de cendra (1930) i Quatre quartets (1943), Eliot serà la figura més respectada en poesia i la crítica literària en el món de parla anglesa.
Com a poeta, es palesa la seva afinitat pels poetes metafísics anglesos del segle XVII (sobretot Donne) i pels simbolistes francesos. Els seus poemes expressen en molts aspectes la desil·lusió de la generació més jove després de la Primera Guerra Mundial. Com a crític també ha tingut un enorme impacte en el gust literari contemporani, i proposà punts de vista que, després de la seva conversió a l’anglicanisme a finals dels anys trenta, es fonamentarien cada vegada més en el conservadorisme social i religiós.
Entre els seus llibres de crítica literària destaca Funció de la poesia i funció de la crítica (1933). Eliot també fou un destacat dramaturg, amb obres com Assassinat a la catedral o The cocktail party. L’any 1948 li fou atorgat el Premi Nobel de Literatura.
Recentment, l’editorial Adesiara ha publicat el volum Poemes 1925-1930, que inclou Els homes espantall (1925), Dimecres de Cendra (1930) i Poemes d’Ariel (1927-1930), traduïts acuradament per Alfred Sargatal. Ja el podeu trobar a la biblioteca.
…
…
[La fotografia que encapçala aquest post és de Cecil Beaton (1956)]
Deixa el teu comentari!