La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…Emma
Emma / Maria Barbal.- Barcelona: Columna, 2008
Maria Barbal (Tremp,1949) novel•lista i professora de secundària viu a Barcelona però va créixer al Pallars i les seves primeres obres estan ambientades al món rural. Ha escrit contes: La mort de Teresa (1986), Ulleres de sol (1994); novel•les: Mel i Metzines (1990), Càmfora (2006), Carrer Bolívia (1995), Bella edat (2003), País íntim (2005), Pedra de Tartera (1985) i teatre: l’helicòpter (2000).
Aquesta novel•la inspirada en fets reals la protagonista és l’Emma que ens va explicant la seva vida; com acaba al carrer després de transgredir les normes socials familiars buscant la felicitat i com és de difícil el retorn a la societat.
Desemparada, exposada a la violència amb problemes d’alcoholisme i amb un estat de salut fràgil l’Emma troba darrera d’un banc de la plaça on dorm i viu una llibreta amb les tapes vermelles i amb un bolígraf penjant. Comença a escriure pensant amb la seva filla, això i l’esperança de retrobar-se amb ella li dona força per seguir vivint. No ho té fàcil, la Júlia, la seva sogra, una mare absorbent protegeix al seu fill, l’Alexandre, i la seva neta, l’Àngels, de l’Emma.
Viu davant les oficines de la Telefònica a l’Avinguda de Roma, prop d’on vivia, té per company un gos abandonat. Van passant els dies: Sant Joan, la Mercè… Tot canvia quan ella esta apunt de morir asfixiada en un caixer després de ser atacada per un grup de joves. La sogra l’interna en una clínica petita després de passar uns dies a l’Hospital Clínic on les persones li somreien i li feien sentir que es mereixia de debò ser curada.
A la clínica se li va curant la fractura de la cama i amb atenció psicològica va recuperant-se, però torna a tenir l’impuls de sortir i a pesar de la medicació nota a les cames el record de la fugida. Va omplint la llibreta de les tapes vermelles amb paraules del que li passa i del que pensa i també del que fa la Dessiré el seu altre jo: una guia turística experta i alegre.
Una novel•la sobre els rols que adopten cada membre d’una família i que a vegades no satisfà les necessitats afectives dels altres.
Deixa el teu comentari!