Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Ana María Moix: “trompeta en una calle oscura”

11 desembre 2014 Sense Comentaris

Ana María Moix amb A.M. Matute“Ya he dicho que lo que me gusta es tocar la trompeta en una calle oscura; por eso escribí Las Baladas del Dulce Jim, porque deseaba poder, algún día, tocar la trompeta en una calle oscura. Más tarde comprendí que siempre he tocado la trompeta en una calle oscura.”

D’aquí a unes hores (les 19h), amb la companyia dels poetes Jordi Virallonga i Carlos Zanón, recordarem Ana María Moix, que ens va deixar el passat mes de febrer.

Poeta, narradora, periodista… Ana María Moix (1947) ha estat una de les veus més importants de la seva generació. Membre destacada de la coneguda gauche divine,  és autora d’una àmplia obra que abraça la novel·la, la poesia, la literatura infantil i l’assaig. Va ser, a més, traductora i editora.

Estudià filosofia i lletres, i el 1969 publicà el seu primer poemari, Baladas del dulce Jim, amb pròleg de M.Vázquez Montalbán. En pocs anys el seguirien Call me stone i No time for flowers. Tots tres poemaris serien publicats posteriorment en un únic volum que té per títol A imagen y semejanza. Josep Maria Castellet la va incloure en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles (1970), d’on hem extret les línies que encapçalen aquest post. L’antologia incloïa noms com els de Pere Gimferrer, Vicente Molina Foix o Leopoldo María Panero, entre d’altres. Poetes caracteritzats per fer una proposta alternativa a la que aleshores predominava, la de poesia social.

Pel que fa a la seva obra narrativa, podem destacar les novel·les Julia (1970), i Walter, ¿por qué te fuiste? (1973). També va publicar diversos llibres de relats, com ara Las virtudes peligrosas (1985) i De mi vida real nada sé (2002), així com els contes infantils Miguelón (1984) i La niebla (1987). En la seva faceta de traductora, Moix va treballar en l’obra de Samuel Beckett, Marguerite Duras, Michel Leiris i Mercè Rodoreda.

L’any 1985 se li concedí el Premi Ciutat de Barcelona per Las virtudes peligrosas. El tornaria a rebre l’any 1994 per Vals negro. El 2006 se li atorgà la Creu de Sant Jordi.

Us esperem aquesta tarda a la sala d’actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.