Yo fui Johnny Thunders: Etapa 5
El darrer punt de la nostra ruta és la Plaça Castellana, o més correctament plaça de la Font Castellana, que és on Francis espera el seu fill a la sortida de l’institut i tracta de reconciliar-se amb ell.
Pàg. 65
Consigue llegar a plaza Castellana cinco minutos antes de las cinco y se coloca a una distancia discreta para poder tratar de distinguir en la salida de chavales del Instituto Joan Brossa a su hijo. Enseguida se da cuenta de que no es una buena idea: demasiados chavales en manadas irregulares. Cruza la plaza, atraviesa una gasolinera y se detiene en la parada de autobuses a la que Francis espera que acuda Víctor. Al menos así lo hacía hace unos meses, bastantes ya, cuando más de dos y de tres veces Francis acudía allí solo para verle, para granjear un poco de paz, comprobar que, de toda una madeja, quedaba al menos un hilo que le unía a algo.
Pàg 278
Francis asiente. Se sientan en un banco, a la sombra de uno de los árboles municipales y desangelados de plaza Castellana. Víctor despliega los auriculares. Coloca uno en su oído y el otra en el de su padre. Francis percibe el olor a sudor y juventud de su hijo, profundo y narcótico.
PLAÇA CASTELLANA
La plaça de la Font Castellana és una plaça barcelonina a cavall dels barris del Baix Guinardó i de Can Baró. El nom de la plaça prové d’una antiga font que existia a la zona. La plaça és un important nus de vies de circulació de la zona; a la part central de la plaça hi ha una intersecció giratòria ovalada en la qual conflueix l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, el carrer Camèlies, el carrer Polònia, el carrer Tenerife i el carrer Thous. La plaça està formada per unes voreres laterals de fins a 15 metres d’ amplada i la part interior de la glorieta hi ha dos sortidors d’aigua a cada extrem i una explanada central amb bancs, oms de Sibèria i un mosaic ceràmic decoratiu, ideat per Joan Miró.
Font: Viquipèdia
Deixa el teu comentari!