Recordant Alfred Sargatal
Ahir ens va deixar l’Alfred Sargatal. Professor, traductor, assessor editorial i ponent de la secció de Llengua i Literatura de l’Ateneu Barcelonès fins fa una setmana.
En Sargatal, era una persona molt estimada en aquesta casa. Durant tres anys va col·laborar de manera incondicional ressenyant llibres en la secció “El lector opina” que podeu recuperar clicant aquí. Com a traductor comentar que va traduïr diverses obres literàries, tant en prosa com en vers, d’autors com Gérard de Nerval, T.S. Eliot, Pierre-Jean Jouve, Saint-John Perse, William Faulkner, Marguerite Yourcenar, Albert Cohen, Alfred Jarry, Henry James o e.e. cummings.
A la biblioteca trobareu els seus llibres:
- El treball de recerca en literatura : com organitzar-lo, com dirigir-lo. Barcelona : Laertes, 2002. Demaneu la reserva d’aquest document
- Retalls del diari d’un adolescent : (poemes). Olot : Joan Casulà, 1967. Demaneu la reserva d’aquest document
- Introducción al cuento literario : treinta y ocho cuentos literarios : (introducción al género, antología y guía didáctica). Barcelona : Laertes, 2004. Demaneu la reserva d’aquest document
- Iniciació al conte literari : una antologia / [selecció i introducció]. [Barcelona] : Els llibres de Glauco, 1987. Demaneu la reserva d’aquest document
- La invasió subtil de les aranyes : trenta-cinc contes literaris / introducció al gènere, antologia i guia didàctica Alfred Sargatal. Barcelona : Laertes, 2000. Demaneu la reserva d’aquest document
Descansi en pau.
Fora tots el rellotges I el telèfon odiós, doneu, per que no bordi, un os sucós al gos,
tanqueu tots els pianos i, amb els timbals somorts,
traieu el taüt fora, que vinguin ploramorts.
Que els avions voltegin pel cel gemegant fort, que hi guixin un missatge: El Meu Amor És Mort.
Que portin els coloms llaçades de crespó
i els guàrdies de tràfic guants negres de cotó.
Em va ser Nord i Sud i Llevant i Ponent, la setmana de feina i el diumenge indolent,
migdia i mitjanit, la parla i la cançó,
jo em creia que l’amor durava sempre: no.
No em vingueu amb estrelles, no en deixeu cap ni una; desmantelleu el sol i empaqueteu la lluna;
buideu els oceans, talleu el bosc arran,
perquè res ja des d’ara no podrà fer-se gran.
Funeral Blues. W.H. Auden, dins Digue’m la veritat sobre l’amor, Barcelona : Empúries, 1997. Demaneu la reserva d’aquest document
Deixa el teu comentari!