Lou Reed, poeta
Dilluns vinent farà un any que ens deixà una de les veus més personals i influents de la música del darrer terç de segle. Alguns dels obituaris s’hi referien com a “poeta del punk” o “de Nova York”, i és prou coneguda la seva aspiració a dotar d’estatut literari la seva música. Però les relacions de Reed amb la poesia van ser molt més estretes del que hom acostuma a imaginar, especialment pel que fa a la seva relació amb el moviment conegut com a “New American Poetry”.
La New American Poetry deu seu nom a una antologia publicada el 1960, quan Reed comptava divuit anys. L’antologia aplegava textos dels anys 50 de poetes beats, dels coneguts com a Black Mountain Poets, i també de l’Escola de Nova York. Tot i ser més jove, les inquietuds artístiques de Lou Reed tenen molt a veure amb l’entorn cultural i els interessos formals i temàtics d’aquest grup. Refusant les distincions entre literatura, art i música rock, Reed va plantejar-se la Velvet Underground com un experiment que afrontava les temàtiques i els reptes formals que trobava tan emocionants en la poesia, l’escriptura beat, o el pop art de Warhol.
Els camins del jove Reed es creuaven constantment amb els de la New American Poetry: trobaven inspiració en les drogues, el jazz, la cultura afroamericana, l’experimentació sexual, i la inconoclàstia. A finals dels anys 50, Reed estava fascinat per poetes com Burroughs o Ginsberg, així com pels músics de free-jazz que veia al Five Spot Café, on podia coincidir amb poetes com Frank O’Hara o Amiri Baraka.
A la Universitat de Siracusa, Reed va crear la seva pròpia revista literària, la Lonely Woman Quarterly (per un tema d’Ornette Coleman, que va debutar a Nova York precisament al Five Spot), i va estudiar escriptura creativa i literatura amb el poeta Delmore Schwartz, que es convertiria en el seu mentor. Schwartz, de qui Reed va afirmar que li va havia canviat la vida, seria un dels nexes amb els poetes de l’Escola de Nova York, tot i no formar-ne part. [Cliqueu aquí per veure el poema que Reed va dedicar-li.]
L’altre vincle seria un poeta anomenat Gerard Malanga. En crear-se la Velvet, la banda va quedar ben aviat sota la protecció d’Andy Warhol, i és en el seu cercle que coneixerien Malanga, un jove poeta vinculat a l’Escola de Nova York, actor ocasional de pel·lícules de Warhol, i que tindria un paper notable en els primers dies del grup, fins al punt que participaria en algunes de les seves actuacions en viu.
E
l 1968 Malanga va ser convidat a preparar un número de la revista Intransit amb el títol The Andy Warhol-Gerard Malanga Monster Issue. Al costat de poetes de l’Escola de Nova York com John Ashbery, Barbara Guest o Frank O’Hara, Malanga publicava textos de Lou Reed, John Cale i Nico. Dos anys més tard, en una lectura de poesia que es va celebrar al Poetry Project de St. Mark’s Church (la seu de l’Escola), Reed va anunciar als assistents que a partir d’aquell moment seria poeta. I començà a publicar la seva obra, incloent-hi lletres de cançons com si es tractés de poemes.
El 27 d’octubre de 2014 ens deixava no tan sols un músic excepcional, sinó un poeta que sempre havia tingut la voluntat de ser-ho.
…
Aquest text és una adaptació de l’article “I’ll Be Your Mirror: Lou Reed and the New York School of Poetry”, d’Andrew Epstein, publicat l’octubre de 2013 a Harriet, el blog de la Poetry Foundation.
…
Trobareu les lletres de Lou Reed a:
Travessa el foc: recull de lletres. Barcelona: Empúries [etc.], 2008. Ed. en anglès i català.
I també:
Bockris, Víctor. Lou Reed: las transformaciones. Madrid: Celeste, 1997
Bockris, Víctor; Malanga, Gerard. Up-tight: la historia de la Velvet Underground. [Bilbao]: Discos Crudos, 2009
Zanón, Carlos (coord.) Berlín, capital Alaska: doce miradas al Berlín de Lou Reed. Barcelona: 66rpm, 2012
Deixa el teu comentari!