La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Gaeli i l’home déu, de Pere Calders
Gaeli i l’home déu / Pere Calders.- Barcelona: Edicions 62, 1986.
Tot i no ser publicada fins el 1986 aquesta és la segona novel·la (després de La glòria del doctor Larén) de Pere Calders. Tot i aquesta precocitat en aquesta novel·la trobem tots els elements típics de la narrativa de Pere Calders, pràcticament com si l’hagués escrit el 1986 quan es va publicar i era ja un autor reconegut i absolutament consolidat. Tenim la ironia, fina i punyent que envaeix tot el llibre, i aquesta manera que té Calders de tractar amb l’impossible amb total naturalitat, amb humor i fins i tot amb una certa tendresa. Al cap i a la fi, si hi ha algú capaç de crear un personatge amb poders divins (l’home déu) i fer-lo perfectament creible, aquest és Pere Calders. Una novel·la falsament lleugera i ambientada en un Barcelona republicana, on encara no es veia tot el que estava per venir en el futur més inmediat a casa nostra tot i que ja s’intuïa en altres països de l’entorn. Tot això però no treu un inici de novel·la certament inquietant, però fins i tot això ens arrencarà un somriure.
“En el transcurs de dues hores, m’havien obligat a descendir del cotxe tres vegades i fingiren tres afusellaments. No obstant això, reeixia a ésser tan natural en posar una cara tendra, que en el moment decisiu els fallava alguna cosa i no es decidien a matar-me.
Aquell cop, l’automòbil d’aturà en una recolzada de carretera de la costa, de cara al mar. La naturalesa oferia a l’esguard una barreja de marina i de paisatge que amorosia l’esperit; els dits s’allargaven en recerca d’una lira i el vent inflava i plegava la corbata, donant-li forma de xalina. Mai no havia sentit com aleshores tantes ganes de fer versos.
El més amable dels meus deu acompanyants m’estirà la solapa i em preguntà:
-Us agradaria morir aquí?”
Deixa el teu comentari!