Inici » Autor del mes, Destacat, General, Novetat, Poesia

Lluís Solà, poeta del mes al Versòdrom

7 octubre 2014 Sense Comentaris

Aquest mes hem dedicat un espai del nostre Versòdrom a l’obra d’un autor que podria aparèixer a la secció per més d’un motiu (i tots bons). Lluís Solà és, a més a més de poeta i dramaturg, un dels fundadors i impulsors la revista de poesia Reduccions“punt de referència obligat de l’activitat poètica al nostre país”–, de la qual n’és director des del primer número. I no acaba aquí, perquè Solà també és responsable de traduccions d’autors com Rilke, Pound, Rimbaud o Pessoa, i d’assajos sobre poesia catalana, com ara La paraula i el món (L’Avenç, 2013), publicat l’any passat, i que aplega textos dedicats a Alcover, Bartra, Bauçà, Espriu, Maragall, Rodoreda, Salvat-Papasseit, Sampere, Verdaguer i Vinyoli .

Lluís Solà i Sala va néixer a Vic el 1940. Va estudiar Filosofia i Lletres, així com d’art dramàtic. S’interessa ben aviat per la poesia, però el primer poemari es fa esperar: Laves, escumes apareix el 1975. Col·labora amb la revista Inquietud i el 1977 és un dels impulsors –amb M. Martí i Pol, J. Sarrate, R. Torrents i S. Serrallonga– de Reduccions.

El reconeixement públic de la seva poesia, però, es fa esperar. La publicació de De veu en veu va suposar un veritable punt d’inflexió. El llibre, que reuneix poemes escrits entre 1960 i 1999, molts d’ells inèdits, va merèixer el 2001 el Premi Quima Jaume i, un any més tard, el Premi de la Crítica de poesia catalana. El 2003, Solà va publicar el segon volum de la seva obra reunida, aquest cop amb el títol de L’arbre constant.

Per a Àlex Broch –autor de la introducció a L’arbre constant– una de les claus interpretatives de la poesia de Solà és la pregunta sobre com podem “assumir i explicar la realitat”. La de Solà és una poesia d’arrel metafísica: la realitat “és la vida, l’univers, la totalitat”, i la llengua poètica desdibuixa o afirma aquesta realitat mutable, inaprehensible, segons l’esperança de qui mira i s’interroga. “Hem de fer que les coses parlin”, afirma Solà. Els seus poemes conviden a escolar el món: la nostra relació amb  la natura, l’amor i la mort, el visible i l’invisible.

Aquesta constant també sustenta els seus assaigs: a La paraula  i el món, afirma que “si l’home vol reflexionar sobre ell o sobre les coses, ha de refiar-se de la paraula. Si l’home vol reflexionar sobre la paraula, acaba pensant en l’home. És en aquesta cruïlla que sempre es troba la poesia: entre l’home i la paraula”. I precisament cadascun dels assaigs pretén “interpretar una melodia específica o una variació de la qüestió de fons esmentada”, la de la poesia com a lloc on es troben la pregunta per l’home i la pregunta per la paraula.

Us deixem amb un dels poemes recollits a L’arbre contant:

 

Clareja l’olivera entenebrida,
l’olivera adormida als camps
escabellats d’argent, i els llavis
oberts del riu obert murmuren
i persisteixen els coixins amargs
vora els confins de l’ànima.
I el vespre ens sobta sospesant
si la tarda ha valgut la pena,
i la vida que ens fuig, i no ens pertany.
Les carreteres corren i fosquegen
sense parar, i udolen gossos cecs
lligats a estaques de l’incomprensible,
I som els pelegrins que arriben
quan tot ha esdevingut: el tigre amb ulls
incandescents, els alfabets que roden
i les dunes constant del vent.

Poesia de Lluís Solà a les Biblioteques de Barcelona

 

Altres publicacions de l’autor a la xarxa de biblioteques

 

L’autor a Internet

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.