Suite Barcelona: murs de sang
Mentre la dissort contempla l’estendard de Santa Eulària que oneja a la muralla, els dies s’omplen de temença i desesper. Mort a mort, les bateries de Caputxins no descansen. Des del maig l’impacte de milers i milers de bombes sotsobra la ciutat i una por negra ho envaeix tot. No diré cap mot dels més grans. Diré la desolació de les muralles i la ruïna dels habitants. Diré de la mort i del plor. Escriuré la pedra ferida pren tons de sang obscura vessada en els combats de derrotats jorns. Estès en la incertesa, l’horitzó sencer és en mans dels enemics de la Pàtria. […]
Agost, divendres tres de mil set-cents i catorze.
A mesura que ens apropem a l’11 de setembre, arriben les pàgines més negres del dietari. Els consellers de la ciutat s’han negat a negociar amb el duc de Berwick una rendició amb condicions. Villarroel, comandant en cap, ha dimitit, i des de mitjan agost l’artilleria borbònica no cessa de disparar contra les defenses de la ciutat per eixamplar les bretxes de les muralles.
L’estendard de què ens parla el llibre és el de la Coronela, la milícia de la ciutat, formada per companyies que agrupaven els menestrals d’un o més gremis. Hi havia dues ensenyes: la bandera i el penó. La bandera, de grans dimensions, s’exposava a la casa de la ciutat, mentre que el penó era la que s’emprava en combat. Es tractava, doncs, d’una ensenya de guerra, i en arribar les tropes borbòniques, la ciutat havia respost precisament arborant la bandera de Santa Eulàlia.
El Museu d’Història de Barcelona conserva la part central d’una antiga bandera de Santa Eulàlia, anterior a la Guerra de Successió. Va ser restaurada recentment, i actualment la podeu veure al Born Centre Cultural, com a com a peça destacada de l’exposició temporal Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714.
Detall de la bandera de Sta. Eulàlia que conserva el Museu d’Història de Barcelona.
Més difícil és visitar els baluards i les bretxes a la muralla, però Guillem H. Pongiluppi i F. Xavier Hernàndez Cardona ens ajuden a reconstruir-los amb 1714: el setge de Barcelona, un llibre il·lustrat que ens permet imaginar-nos amb detall els escenaris del setge.
Aquesta il·lustració (un fragment) ens mostra l’aparença que devia de tenir el baluard de portal Nou, on “la sang els murs endola”:
Font: Pongiluppi i Hernández Cardona (2012)
Per acabar, us deixem amb un colpidor fragment corresponent a la data més senyalada de totes:
Barcelona, xopa de pluja i de terror. Fa tres dies que la pluja persisteix. Veig cossos morents on encar la sang hi batega. Deixo d’incloure’m dins meu. No tinc dins ni fora. Un vent nuvolenc tot ho esborra. Els esvorancs dels baluards em fiten. Em sento no ningú i ja no sé qui mira pels meus ulls.
Del portal Nou al baluard de Llevant la sang els murs endola. El foc, la ira, l’odi macilent de l’enemic. Bretxa del portal Nou: ferides obertes. Bretxa de la Fusina: cadàvers arreu. La faç esborrada. Ulls gèlids, opacs, els ulls massa onerts de la mort. Bretxa del baluard de Llevant: boques que sangloten. […]
També em tocarà la mort, la negra mort que allarga els braços, el lent creixement del poema cap a l’immens buit. La morfina fa lluny el món.
La pàgina és la pell, el morts se’m moren i deixo sobre el paper tota la sang.
Setembre, dimarts onze de mil set-cents i catorze.
[enllaç al mapa: 5. Baluard de Portal Nou (aprox.)]
Per saberne més:
Sense ajut, és molt difícil ubicar on es trobaven les defenses de la ciutat. Si voleu contrastar el mapa actual de la ciutat amb la Barcelona de 1714, us recomanem molt especialment la web de la Carta arqueològica de Barcelona.
Carta arqueològica de Barcelona [en línia]. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona. Servei d’Arqueologia, [s.d.]. Disponible a: <http://cartaarqueologica.bcn.cat/> [Consulta: 17 de juny de 2014].
PONGILUPPI, Guillem H.; hernàndez cardona, Francesc Xavier. 1714: el setge de Barcelona, Barcelona: Angle, 2012.
Política, economia i guerra: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura, DL 2012.
RIART I JOU, Francesc; hernàndez cardona, Francesc Xavier; Rubio Campillo, Xavier. La coronela de Barcelona, 1705-1714. Barcelona: Dalmau, 2010
Deixa el teu comentari!