Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Etapes, General, Itineraris literaris, Novetat, Poesia

Suite Barcelona: la Casa del Cafè i el mercat del Born

28 agost 2014 Sense Comentaris

Sobre la taula de pedra de marbre de La Casa del Cafè, tot just oberta, fumegen els melindros de pa dolç acabats d’enfornar, els bescuits i les xicres de xocolata. Escalfar-nos-hi les mans farà més agradable el ventet menut i fred que corre pels carrers que des de la muralla vella donen a la plaça del Born, on sentim la fressa precipitada del mercat mentre la canalla corre, piloteja, salta a la corda i rep alguna amable bastonada. Com si el temps apressés la llum del sol encara molt oblic, tothom va amunt i avall amb una singular eufòria entre el cruixir de les carretes o el repicar de les caixes. S’espargeix al seu pas el perfum de verdures i herbes remeieres.

[…]

Avui la clarícia del matí pren una ànima on tot és net i el cel té a l’endalt un blau tendre i quasi transparent d’anticipada primavera.  Aquest petit pomell de violetes boscanes te’n dóna senyal.

Març, dijous deu de mil set-cents i dotze.

El Born –també conegut com a plaça Major– era un dels centres neuràlgics de la Barcelona moderna. Allà s’hi instal·lava el mercat, però també s’hi feien festes, fires i altres activitats de caire solemne. Albert Garcia Espuche explica que cap al 1700, el Born acollia, a més dels llocs de venda del mercat muntats diàriament, les adrogueries més importants de Barcelona.

El Born al 1755. (Font: Museu d’Història de la Ciutat)

Ens agradaria poder visitar La Casa del Cafè, però s’ha sotmès a la lògica del carrer on estava situada, el dels Canvis. Segons Albert García Espuche, aquest era un dels dos cafès que, com a mínim, hi havia a la ciutat. El 1710 n’hi havia un alter al carrer Esparteria cantonada amb Vidrieria, portat per Josep Farrer, de Pavia.

L’establiment de què ens parla Jordi Carrió estava al carrer dels Canvis, i el portava un francès anomenat monsieur Jausia. El consum de cafè no era popular a finals del segle XVII –la beguda popular dels barcelonins era la xocolata desfeta– però l’existència d’aquests dos cafès demostra que s’estendria ràpidament, i converteix Barcelona en pionera a la península pel que fa a establiments d’aquest tipus. Segons Víctor Balaguer (Las calles de Barcelona en 1865) el nom de carrer dels Canvis fa referència a les actuals Canvis vells i Canvis Nous, que deuen el seu nom al gran nombre de canviadors de moneda que hi havia establerts per atendre als comerciants que arribaven a la ciutat.

 

[enllaç al mapa: 4. Carrers dels Canvis nous i Canvis vells]

 

Per saber-ne més:

GARCÍA ESPUCHE, Albert. Barcelona 1700. Barcelona: Empúries, 2010. pp. 208-209.

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.