Suite Barcelona: Santa Maria del Mar
La teva ombra no n’havia acariciat mai els paviments. A la seu vella sempre m’envaeix un sentiment de tristesa. A Santa Maria del Mar, un sentiment de plenitud. Avui, amor, a l’ofici, oirem de nou el Te Deum de Fux cantat per la Capella Reial. Una obra solemne, de primer ordre, segons l’amic Valls, que ens hi acompanya. Aquest vespre Elisabeth Christine ocupa la tribuna. Com sempre, la carassa de l’orgue ens vigila amb els ulls ben oberts. Aquí vas ullprendre´m […]. Ara et veig, com aleshores, i sé el coneixement que té l’indret del lleu trepig dels teus peus, del gest més senzill amb què acompanyes el silenci, de tu.
Sortint de Santa Maria el vespre es tanca en nit i m’envaeix una tendresa nova. Lluen les candeles a les finestres, Que les notes del “Cant dels aucells”, que tothom coneix i canta a cor, ens acompanyin. Que no se’n perdi la veu ni el record. La nostra és una fràgil ciutat de l’esperança.
Agost, diumente vint-i-quatre de mil set-cents i deu.
Alguns dels escenaris de l’amor entre el narrador i Elena són centres neuràlgics de la vida social barcelonina del moment. I és que en aquell moment Barcelona és cort reial: el rei Carles III (l’arxiduc Carles d’Àustria) es va casar precisament a Santa Maria del Mar amb Elisabeth Christine de Brunswick l’1 d’agost de 1708.
Amb els reis a Barcelona, també s’hi instal·là la Capella Reial, que en aquesta ocasió interpreta una obra de Johann Joseph Fux, un compositor molt destacat de l’època, mestre de capella de l’església de Sant Esteve. Uns anys més tard, Fux arribaria a ser mestre de capella de la cort. Va compondre sis Te Deum, un dels quals va ser cantat precisament amb motiu del matrimoni reial, i que és segurament el que escolta el nostre protagonista. Segons Josep Dolcet es tractaria del Te Deum K 271, del 1704.
El narrador hi va acompanyat de “l’amic Valls”, probablement Francesc Valls (1671-1747), mestre de capella de la Catedral de Barcelona entre 1709 i 1726, i un dels compositors barrocs catalans més destacats.
Però en aquesta Barcelona tan musical no tot era música culta i religiosa. Les difícils circumstàncies en què es veien els barcelonins afavoriren l’aparició de cançons populars de caràcter polític i propagandístic. El “cant dels ocells” de què ens parla el text és probablement una adaptació polititzada de la cançó de Nadal del mateix títol que molt de temps després inspiraria Pau Casals.
Cant dels aucells quan arribaren els vaixells (Font: Biblioteca Nacional de Catalunya).
Es creu que aquest Cant dels aucells quan arribaren los vaixells davant de Barcelona es va imprimir a la ciutat amb motiu de l’arribada de l’exèrcit de l’arxiduc Carles, el 1705. Cliqueu aquí si voleu veure la versió digitalitzada d’un exemplar propietat de la Biblioteca de Catalunya.
Recentment, Jordi Savall ha presentat al Liceu el concert “Guerra & pau”, amb peces de compositors com Philidor, Charpentier o Haendel i altres de populars com El cant dels aucells quan arribaren els vaixells. L’editarà el segell Alia Vox, i ben segur que el podreu trobar aviat a la vostra biblioteca.
[enllaç al mapa: 2. Santa Maria del Mar]
Si voleu saber-ne més:
Dansa i música: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, DL 2009.
Deixa el teu comentari!