Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana “La magnitud de la tragèdia” de Quim Monzó

26 setembre 2014 929 views Sense Comentaris

La magnitud de la tragèdia / Quim Monzó.- Barcelona: Quaderns Crema, 2005.

El 1989 Quim Monzó encara no era qui és avui, sí era un genial escriptor i un enginyós i incisiu periodista, però encara no tenia el reconeixement unànim de que ara gaudeix. Potser aquest “estar començant” va contribuir a que l’autor s’atrevís amb un llibre com aquest que no va deixar indiferent ningú. El protagonista té una cita, i s’ha armat de valor per afrontar-la a cop d’ampolla, i quan les coses finalment surten bé, resulta que ha begut massa. Tot apunta a una nit decebedora, però ja quan havia perdut tota esperança allò desperta, i s’hi posen, i allò no es baixa, mai més, sempre amunt.
La qualitat d’un gran escriptor es veu quan s’enfronta a un argument que no sembla gran cosa, i la majoria d’escriptors amb això farien o obres per presentar a l’extint premi “La sonrisa vertical” o… fa por pensar-ho. Monzó desenvolupa la història d’aquest home, l’acompanyarem en aquesta mena de festa que viu, un estat que faria les delícies de qualsevol seductor, almenys a priori, tindrem assalts als lleons del monument a Colom, en escales de veïns, als tendals del mercat de Sant Antoni, visites una casa de barrets, de tot per intentar baixar allò, que comença a ser ja una molestia. En realitat aquest “do” és un símptoma d’una malaltia mortal i incurable, li queda molt poc temps de vida.
Com a contrapunt tenim a la seva fillastra, una adolescent que tot just entra en el món dels adults i de les relacions sexuals. Són les dues cares d’una mateixa moneda amb el sexe com a centre de la vida, no és una idea nova ni revolucionària però ben portada pot sortir una novel·la com aquesta, ambientada en la Barcelona dels tombants dels 90, on encara hi havia el barri xino i un Paral·lel canalla on podien coincidir un trompetista i una de les vedettes en una cita romàntica…

“La Maria-Eugènia es va girar cap a la porta i va aconseguir ficar la clau al pany. Hi van entrar. La Maria-Eugènia va deixar l’abric al penjarrobes. Mentre tancava la porta, el Ramon-Maria veia cada cop més clar que l’estat etílic en què es trobava no afavoriria gens les coses.”

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.