La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… 10 obres-10 autors: dramaturgs catalans del segle XXI
Aquí teniu una proposta d’obres de joves dramaturgs catalans per si voleu començar a triar lectures per a l’estiu.
Esperem que us agradin!!!
L’olor sota la pell, de Marta Buchaca
En Marc i la Sílvia han aconseguit una casa a un poble sota la condició de que el nen que esperen creixi allà. Però, un cop al poble, res no és el que sembla. El present està infectat per l’olor del passat, les mentides i la desconfiança. La vida al poble serà molt diferent de com l’havien sommiada.
Una història catalana, de Jordi Casanovas
Un poble de muntanya del Pallars que vol aprofitar l’arribada de la democràcia i la modernitat per desenvolupar-se, un revolucionari català a Nicaragua i un “quinqui” barceloní que vol convertir-se en un home de negocis honrat són les tres històries que s’aniran entrellaçant, per portar-nos a un final combinat que prefigura el drama de la Catalunya actual.
Vimbodí vs Praga, de Cristina Clemente
Al carrer de Praga sempre queden segons al concurs de guarnir carrers que se celebra per la festa major del barri. Quan s’assabenten del premi previst d’aquest any, decideixen comprar una idea que els sembla genial. Res, però, serà tan fàcil com els veïns del carrer es pensen… Una història divertida i emocionant sobre l’amistat, la vida i el treball en equip per assolir fites inimaginables.
Killer, de Guillem Clua
Killer, és un thriller musical que explica la història de Pau Moira, un enterramorts que guarda un terrible secret… Assegut al banc dels acusats, tothom l’assenyala com l’assassí en sèrie més letal que ha existit mai. Però és realment un personatge tan terrible? Quina relació té amb totes les seves víctimes? Com pot ser que una dona l’estimi amb totes les seves forces i defensi la seva innocència?
L’home perseguit, de Carles Mallol
La Rosa no sap que un home la persegueix: aquest home no és sempre el mateix. L’Anna, la seva veïna, només sap que és un home que fuma, però de mica en mica, és en Víctor, el seu company, qui persegueix la Rosa… o potser persegueix la Júlia, la seva filla. De nit, es persegueixen tots, sense saber què busquen. Escolten la ràdio, i aquesta, de mica en mica, es va apoderant de les seves vides. I farà que, inevitablement, es trobin.
El principi d’Arquímedes, de Josep Maria Miró
L’entrenador d’un grup infantil de natació, abraça i fa un petó a un dels nens, que plora perquè té por a l’aigua i no vol treure’s la bombolla. Aquest gest, però, provocarà les queixes d’alguns pares i donarà lloc a una espiral de desconfiança que farà sortir a la superfície sospites, prejudicis i temors. Peça sobre les relacions humanes i les pors contemporànies
Lleons, de Pau Miró
Lleons és la segona part d’una trilogia (amb Búfals i Girafes) que aborda des de perspectives diferents els vincles familiars, així com els desequilibris, l’agressivitat i la solitud que genera el creixement en les grans ciutats. Una nit, en una bugaderia, propietat d’una família treballadora, arriba un noi de la zona alta de la ciutat amb una camisa plena de sang; les coses començaran a transformar-se a una velocitat vertiginosa.
Lluny de Nuuk, de Pere Riera
A partir de la trobada d’una família en aparent harmonia, pel casament d’un dels seus membres, surten a la llum secrets arrossegats durant anys que generen situacions crítiques que posen al descobert que aquells que es creien propers, són en realitat autèntics desconeguts.
Surabaya, de Marc Rosich
Una dona madura viu a cavall de les seves factories de mobles a Indonèsia i la seva terrassa sobre la costa del Mediterrani. Col·lecciona joves amants de la mateixa manera que, només llegeix literatura romàntica. Ella i el seu germà, un home madur, esteta i erudit en crisi, comproven impassibles com el món que sustenta la seva economia ociosa i relaxada s’esfondra. Tots dos, intenten desfogar-se devorant als qui tenen més a mà.
El vals de la garrafa, d’Helena Tornero
La guerra com a imposició tràgica inexplicable, irracional, indefugible; personatges que compleixen els seus rols xuclats per l’ideal, la imitació, el seny, la bondat, l’interès o la mesquinesa. La guerra amplifica el bo i el millor de cadascú, és injusta i inútil i no és un parèntesi que s’obre i es tanca, perquè les ferides no acaben mai de cicatritzar-se…
Deixa el teu comentari!