L’art de carrer de Clet Abraham
Passejant pel Poblenou, pel Gòtic, per Gràcia, Hostafrancs o el Poble Sec podem topar amb les curioses intervencions artístiques de Clet Abraham. L’especialitat d’aquest artista d’street art francès que resideix a Florència són els senyals de trànsit dels carrers de les grans ciutats.
Un Telenotícies de TV3 en mostrava la tècnica i la seva petjada a la ciutat de Barcelona:
Expressions artístiques com les de Clet Abraham, que aprofiten els elements característics de l’entorn urbà i els modifiquen amb intencionalitat poètica, humorística, molts cops crítica, són les que motiven el concurs La poesia pren la ciutat que, un any més, engega la Biblioteca Mercè Rodoreda.
El certamen proposa cercar, fotografiar i compartir la poesia (en la seva accepció més àmplia) que s’expressa en els nostres carrers: graffiti, pintades poètiques, poemes visuals, murals, plaques, en general qualsevol expressió d’un art -de per sí, efímer, transgressor, sovint anònim- que requereix la complicitat del vianant, anònim al seu torn.
Per aprofundir en les diverses manifestacions d’aquest art urbà que s’exhibeix de manera oberta a la ciutadania i que defuig els “temples expositors” oficials, des de la Mercè Rodoreda també us oferim la següent selecció documental. De primer, uns llibres:
- Barcelona Graffiti, amb una mostra fotogràfica de les obres que dibuixen la nostra ciutat en aquest inici de segle XXI.
- Los nombres esenciales del arte urbano y del graffiti español
- La conversación mural, assaig premiat per Fundesco fa uns anys que, a banda d’analitzar discurs i propòsit, confronta aquestes expressions artístiques amb els sistemes de signes que regeixen en l’actualitat (publicitat, televisió, imatge virtual…)
I finalment, un film imprescindible de Banksy, sens dubte, la figura més representativa de l’art de carrer a tot el món. Exit through the gift shop no és un documental ni una obra de ficció. Probablement, és ambdues coses alhora i, segur, un treball fascinant i intel·ligent d’un artista que trasllada al cel·luloide el joc irònic i el “mirall social” que ens proposa des de fa anys pels carrers de les nostres ciutats.
Deixa el teu comentari!