Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Etapes, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina

L’any de la plaga: Etapa 1

7 juliol 2014 1.035 views Sense Comentaris

Iniciem la nostra ruta a l’Espai Jove Boca Nord, situat sobre la boca nord del túnel de la Rovira, que és la via per on accedeix en Víctor al Carmel. Aquest túnel marca el que seria la frontera entre Barcelona i el Carmel, “la muntanya que hi ha més enllà d’aquella on Frodo va llençar l’anell únic”. Un punt d’accés que ha afegit a la seva funcionalitat comunicativa i de transport l’Espai Jove Boca Nord.

La conversa es va interrompent a ritme de semàfor. Vermell, parlem; verd, fem via cap al túnel de la Rovira, carrer Marina amunt.
Ningú que no hi visqui no passa mai pel Carmel. És un lipoma a la ciutat, un bony estrany al qual només es presta atenció quan pressiona algun nervi. El barri de Juan Marsé i el Pijoaparte, el turó que es pot permetre el luxe d’enfonsar-se en nom del progrés. Arriba el moment que no reconec els carrers, i la Dolors m’indica que segueixi pujant, que viu dalt de tot, al Mont del Destí, on Frodo va perdre l’anell. [Pàg 63]

La Irene eixampla les narius, disposada a discutir. Finalment, no diu res i condueix fins al carrer de la Marina. Fem gairebé una hora de trajecte pel que seria un recorregut de no més de quinze minuts. Des d’allà trenca amunt cap al túnel de la Rovira, que perfora el turó on s’assenta el barri, i que ens serveix de barrera física i psicològica respecte de la ciutat. La Irene no parla. No discuteix. Sembla Sarah Connor tramant un pla imprevisible.
Les llums ataronjades del túnel bateguen sobre nostre ara que hem agafat velocitat. Intento sintonitzar la ràdio però només apareix el soroll de l’estàtica. [Pàg 214]

TÚNEL DE LA ROVIRA

El túnel de la Rovira és un túnel de 1.270 metres que travessa el turó de la Rovira.

El túnel formava part d’un vell projecte de connectar Barcelona amb el Vallès i d’unir entre si a la vegada els diversos cinturons de ronda. El projecte, ja estava  previst en el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona de 1968, que dibuixava els túnels de Vallvidrera, de la Rovira i d’Horta. En aquella època es va constituir el Consorci de Túnels del Tibidabo, que va atorgar la construcció i l’explotació dels túnels de la Rovira i Vallvidrera a l’empresa Túnels i Autopistes de Barcelona, S.A. (TABASA).

Els primers treballs per construir el túnel es van iniciar el 1972, però es van interrompre tres anys després. L’Ajuntament de Barcelona va rescatar-ne la concessió el 1982 i va executar directament la finalització de les obres.

Un conveni signat el 1985 va permetre desencallar l’obra, que va costar 3.200 milions de les antigues pessetes: la Generalitat s’havia responsabilitzat de la boca nord i l’Ajuntament de Barcelona de la boca sud.

El túnel va ser obert el maig de 1987, en el transcurs d’un acte que van presidir el President de la Generalitat, Jordi Pujol i l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i al qual van assistir 300 veïns.

El túnel de la Rovira va contribuir molt a l’acostament entre el Carmel i la resta de Barcelona però el procés no va ser gens fàcil ja que es van expropiar uns 400 veïns de la Rambla del Carmel i va haver-hi molts problemes durant el procés de construcció, especialment a causa dels danys procedents per les voladures.

Font: El Carmel, 30 anys de progrés: un barri de gent lluïtadora. Rafael Pradas. Barcelona: Ajuntament de Barcelona : Agència de promoció del Carmel i entorns, DL 2010.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.