Mars del Carib / Sergi Pons Codina.- Barcelona: Edicions de 1984, 2014.

“La primera vegada que hi vaig portar la Júlia va concloure que aquell bar no li agradava.
-Només feu que beure i drogar-vos fins a caure rodons -em va dir disgustada-. Us comporteu com nens petits! I el bar és horrible! Qualsevol dia agafaràs una infecció.”

Aquest és un llibre que de ben segur agradarà al amants de la literatura gamberra, els fans d’Irvine Welsh s’hi trobaran com a casa. Perquè com en el cas de l’autor escocès en aquest llibre els personatges més tirats passen els dies intentant tirar endavant, amb grans dosis d’alcohol, drogues, violència, cinisme i humor. Un humor una mica negra si ens volem posar llepafils, però aquest no és un llibre per llepafils. El “Mars del Carib” del títol és un bar, el bar, però el mot “antre” li escau millor, allà en Blai i els seus coneguts passen les hores, amb alcohol, drogues i converses sobre el sentit de l’existència.
Veurem les peripècies laborals del Blai, passant per una cadena de muntatge fins a una inmobiliària amb aires de secta just abans de que la bombolla petés. Viurem un partit entre el Sant Andreu i l’Europa, rivalitat ancestral entre els dos barris que explota en forma de “hooliganisme”. O què passa quan uns perdularis de Sant Andreu decideixen baixar a Barcelona (sí, Sant Andreu forma part de Barcelona però la gent d’allà no va al centre, va a Barcelona), o què passa quan han de canviar el “Mars del Carib” per un altre bar…
Els personatges són gent que ens trobem cada dia, si es plantegessin quina és la seva filosofia dirien que se’ls en fot, serien els semenfotistes, ens els trobem al metro, al carrer, potser al bar i tot…

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina Tags: novel·la barcelonina, Recomanacions de lectura, Ressenyes