La biblioteca el Carmel recomana… El malefici de la reina d’ Hongria
El malefici de la reina d’Hongria / Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Barcanova, 2013
El malefici de la reina d’Hongria / Maria Aurèlia Capmany eBiblio
Maria Aurèlia Capmany i Farnés ( Barcelona 1918-1991) Dona polifacètica va escriure entre altres gèneres literaris narrativa, ,teatre, assaig, també va traduir obres de l’anglès, francès i l’italià. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel•la de 1968 amb l’obra Un lloc entre els morts i, el Premi Joanot Martorell de 1948 amb El cel no és transparent.
Va fundar amb Ricard Salvat al 1959 l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual on va fer de professora, actriu i directora. Compromesa políticament amb l’esquerra, activista feminista Feliçment jo sóc una dona (1969), va ser regidora a l’ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona.
Com bona novel•la d’aventures El malefici de la reina d’Hongria té viatge ,risc, misteri i un heroi valent, en Macià Oliver germà d’en Janet i Martí Oliver desapareguts a la mar.
En Macià vol ser canonge llevar-se tard, fer la migdiada i llegir tot el dia, però abans ha de trobar els seus germans per que es fessin càrrec del negoci del pare, en Joan Oliver, mercader amb magatzems a Barcelona i propietari dues barques coral•lines navegant per la Mediterrània, en Joan hauria format part del consell de la ciutat, aquell consell que el rei Felip, que al cel sia i que no torni, ha fet abolir.
Primer marxa en Janet, el noi gran, l’hereu, no vol ser mercader vol capitanejar una barca de cors, surt del port de Barcelona l’any 1793, vol fer la llei als anglesos de Menorca que es queden les barques amb partides de blat. La Ciril•la una misteriosa dona que fa de criada li diu ” guarda’t de tocar el port de la reina d’Hongria”, no va tornar.
El segon, en Martí també treu patent de cors com son germà es fa a la mar i tampoc torna.
Finalment marxa en Macià però no amb una nau armada, ell l’omple amb vi, randes, indianes, oli, figues, fins i tot mules catalanes ho vol vendre i tornar amb els seus germans, a pesar del consell de la Ciril•la i son pare ell intueix que si els vol trobar ha d’anar al port de la reina d’Hongria.
Aquesta novel•la esta ambienta a la Barcelona del 1793 on hi sonen les campanes del Carme i de Sant Just i Pastor, l’adroguer, el ferrer, el cerer i el baster del carrer Ample saben l’hora que és quan passa en Joan Oliver a bon pas pel pla de les Drassanes de camí de casa cap als magatzems, els hortolans de Sota Muralla corren a fer el glop d’aiguardent a l’hostal de la Perdiu i en Marti ha de fer la visita de comiat i portat la cistella per a la comunitat a les monges del convent de Jonqueres.
L’argument barreja fets imaginaris amb fets històrics: les guerres napoleòniques, la lluita per l´hegemonia de la Mediterrània, també hi apareixen noms propis de personatges reals: Napoleó, Lluis XVI, el rei Felip, Godoy.
Deixa el teu comentari!