Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Poeta del mes: Sílvia Bel

13 maig 2014 Sense Comentaris

Aquest mes de maig us volem presentar a una jove poeta barcelonina,  Sílvia Bel Fransi o LaBel per als amics, nascuda l’any 1982 en un ambient tan poc poètic, diu ella, com els mundials de futbol o les eleccions generals.

Llicenciada en periodisme, s’autodefineix professionalment amb les 4P (periodista, poeta, publicista i professora). Sílvia Bel és una comunicadora nata i, és per això, que no té cap problema en fer servir el llenguatge amb total llibertat.  Escriu poemes des de ben petita. Va escriure un llarg poema sobre un parc que veia des de la seva habitació, o un altre sobre una castanya, un sobre prínceps i princeses, i també alguns altres sobre la mort. En qualsevol cas, aquesta incursió tan precoç en l’escriptura segurament li ha servit d’entrenament per trobar la seva pròpia veu, que es pot percebre en els dos llibres que ha publicat fins el moment i al seu blog de poesia personal.

L’Esbós és un poemari de desamor on, tot i la joventut de l’autora, el sentiment deixa pas a l’experiència viscuda. Tanmateix, tenint com a precedent els poemes pioners de “Terra de Mai” (1982), de la Maria Mercè Marçal, aquest és potser un dels primers poemaris descaradament lèsbics de la literatura catalana.

 

Travessen el seu segon poemari,  Fila Índia Enfora, la ironia, l’erotisme i la tendresa, el desamor i la vida quotidiana, la infantesa terminal que desemboca en una edat adulta amb ancoratges constatats. La fila índia és l’ordre detestat que incita a la revolta, a la desobediència. És també la declaració d’intencions d’una escriptura poètica que constata la duresa i l’absurditat del món de la persona adulta.

Però LaBel és també una habitual de l’escena poètica catalana i una de les coses que més li agrada és repartir bon rotllo a l’escenari. He col·laborat amb la pianista Clara Peya, a l’espectacle “Bones Vibracions”.  Amb la cantant i compositora Sílvia Comes col·labora actualment amb diversos espectacles on s’han unit per jugar amb les paraules i donar-los múltiples formes: “Aparaulades“, “Aparaulades amb les dones“, “Aparaulades amb Espriu” i el nou treball que estem fent sobre Joan Vinyoli “Esperit de Vinyoli”.

 

 

La poesia de Sílvia Bel és atrevida i espontània com era la mateixa Maria Mercè Marçal amb la qual sovint és comparada, i  tracta temes de rabiosa humanitat i actualitat (l’alzheimer, els serials de televisió, la caiguda de les torres bessones…). L’autora pren de Pere Quart la tendència als jocs de paraules i la simpatia pel vers musical. I de Cristina Peri Rossi agafa prestada la voluntat de fer poesia de la quotidianitat fugint de les paraules grandiloqüents, i hereta també el tractament sense embuts de la temàtica lèsbica, tan infreqüent en el nostre context i que és simptoma d’una greu manca de normalització.

A la xarxa de biblioteques hi trobareu els poemaris L’esbós (2010), Fila índia enfora (2012) i els llibres col·lectius on la Sívia Bel ha participat Donzelles de l’any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans (2013), Màscares i reclams: 20 dones poetes interpreten Montserrat Abelló (2011), Poems & blogs, poetes a la xarxa: recull de blogs poètics (2010).

Trobareu molta més informació d’aquesta autora al seu blog de poesia “LaBel“.

 

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.