L’autor del mes… Frederic Soler “Serafí Pitarra”
Frederic Soler va néixer a Barcelona el 1839. La seva família formava part de la menestralia urbana que mantenia la tradició popular de les representacions teatrals. Va començar a interpretar comèdies en grups d’aficionats del seu barri, sobresortint aviat en caricaturar personatges.
El context en el que Frederic Soler viu els seus anys de joventut coincideix en un moment de gran activitat teatral. A mitjans del segle XIX el teatre s’havia extès a diferents espais de la ciutat i s’havien generat múltiples iniciatives públiques i privades.
Naixien els anomenats “tallers” que eren pisos llogats per joves on s’organitzaven festes, lectures poètiques, reunions i representacions teatrals i on es generava un corrent crític enfront de la cultura burgesa vigent.
Frederic Soler aviat va ser una figura popular als “tallers”, com a actor i escriptor i pel seu to humorístic. Ja llavors reivindicava un teatre popular escrit “amb el català que ara es parla”, enfront de la llengua culta dels Jocs Florals. Va coincidir amb personatges com Eduard Vidal i Valenciano i Conrad Roure, dramaturgs com ell, i el polític Valentí Almirall, entre d’altres.
En aquest ambient, Soler produeix les seves primeres peces teatrals que es representen en espais petits i privats, i comença a fer-se un nom entre els joves inconformistes. Aquestes obres són la reacció de l’autor als drames que falsificaven la història medieval per enaltir figures catalanes i als que manipulaven la història contemporània (a La botifarra de la llibertat satiritza sobre la campanya d’Àfrica del General Prim).
La primera estrena pública, amb el pseudònim de “Serafí Pitarra”, va tenir lloc el 1864 al Teatre Odeon amb L’esquella de la torratxa. L’èxit va ser esclatant i l’empresari d’Odeon, Joaquim Dimas, amb Pitarra i l’actor Lleó Fontova van decidir fundar la societat “La Gata” que, de 1864 a 1866 estrenarà totes les obres del dramaturg.
En aquests dos anys s’estrenen una vintena d’obres i Pitarra esdevé un autor de gran popularitat. Aquestes peces anomenades Gatades es van publicar dins la col·lecció “Singlots poètics”, que l’editor Innocenci López va crear per recollir la producció de Pitarra i els seus amics. Gatades, com El cantador i El castell dels tres dragons, són paròdies del drama romàntic coetani, de l’enaltiment de les actituds heroiques i de la comèdia de costums.
L’any 1866, “La Gata” es dissol i Pitarra funda la societat “Teatre Català” que s’instal·larà al Romea i de la que en formarà part fins a la seva mort. Pitarra pateix una transformació: deixa la paròdia per escriure obres similars a les que havia escarnit. Aconseguirà, però, mantenir el públic popular i guanyar-se un públic burgès que fins aquell moment li havia donat l’esquena per haver estat objecte del seu sarcasme. Comença a signar els seus escrits amb el seu nom real, Frederic Soler.
L’estrena del drama romàntic Les joies de la Roser (1866), suposa la fi de la línia més agosarada de l’autor i l’inici d’una tradició dramàtica de gran persistència al teatre català: el “drama de costums català”.
Entre 1866 i 1874 produeix una trentena de títols, sobretot drames romàntics i comèdies costumbristes. Entre els seus èxits, representats al Teatre Romea destaquen Les heures del mas (1869), L’àngel de la guarda (1872), La dida (1872), La creu de la masia (1873), etc.
Els darrers anys va viure capficat per la por de perdre públic, fins al punt que provà d’imitar els estils d’altres dramaturgs coetanis (Àngel Guimerà i José Echegaray) sense gaire èxit .
Entre 1875 i 1887 va escriure una trentena de peces més, però tot i que la seva fecunditat no minvava, sí ho feia la qualitat de la seva producció, tot i que encara escrivia obres destacades com Batalla de reines (1887). Va continuar escrivint fins a la seva mort el 1895.
El 1907, gràcies a una subscripció popular, es va inaugurar a la Rambla de Barcelona un monument en honor seu realitzat per l’escultor Agustí Querol.
Deixa el teu comentari!