Pel·lícula de 1988 del director Francesc Betriu (Organyà, 1940) basada en una novel·la de l’argentí Raúl Núñez (de qui Ventura Pons va adaptar-ne al 1986 La rubia del bar). Betriu fa aquí un retrat del Barri Xino amb un estil realista, urbà i amb moltes llums de neó; també ho havia fet a Furia Española al 1974 i més endavant, al 2009, amb Mònica del Raval. A Sinatra la protagonista és la ciutat pre-olímpica, deixant testimoni d’alguns indrets i formes de vida que ja no existeixen (com la Bodega Bohemia del carrer Lancaser, la Bodega Apolo, o un Paral·lel que tancava a altes hores de la nit). Hi apareix la bodega Apolo on actua l’ imitador de Sinatra (decorat construït en un antic asil al carrer Wellington, darrere la Ciutadella), Studio 54, les Rambles, el carrer Hospital on hi ha la pensió La Luna, la Plaça Reial, el transbordador aeri des de la Torre Sant Sebastià, el rètol amb aquella B de “Barcelona més que mai!”, parades de metro antigues de Verdaguer i de Glòries, el Club Coliseum, on s’hi projecta Pal Joey amb Kim Novak, Rita Hayworth i Frank Sinatra. L’altra protagonista són les relacions humanes en la seva màxima expressió, sense artificis, que viuen  en estat pur uns personatges que voregen la marginalitat.

Alfredo Landa interpreta Antonio, un imitador de Sinatra. L’autèntic “Frank Sinatra espanyol”, com es feia dir Francesc Segués Giró, havia treballat com a extra a Furia española, també de Betriu, l’any 1974. Antonio-Sinatra, per una sèrie de decepcions personals (la seva dona l’abandona, entra a treballar com a porter de nit en la pensió que no pot pagar-se) s’entregarà a l’intercanvi epistolar en un club de cors solitaris, a través del qual coneixerà a una sèrie de personatges que tocaran el cor del nostre heroi, Sinatra. 

La banda sonora és de Joaquín Sabina, quan encara no era tan massivament conegut pel gran públic. El repartiment és molt potent: Alfredo Landa com a Antonio-Sinatra, Mercedes Sampietro (com l’ex-dona), Manuel Alexandre (com a Manolo, suplent de torn en la pensió), Luis Ciges (el Lagarto, el cap de la pensió), Maribel Verdú (com a Natàlia), Ana Obregón (com a Isabel, treballadora del Bingo), Lloll Bertran (com a jugadora del Bingo, que lloga al seu germà per 20 duros l’hora, perquè dóna bona sort), Queta Claver (com la dona que substituirà el Lagarto al capdavant de la pensió).

Alfredo Landa, en el llibre de Marcos Ordóñez (2008), explica que va ser la seva primera i única pel·lícula plenament catalana, no només perquè es va rodar íntegrament a Barcelona, sinó perquè a més a més, es va doblar ell mateix al català. Landa diu que la pel·lícula té humor, tendresa i poesia. En destaca el recolzament incondicional de la gent del Barri Xino: “Nos habían advertido de que aquello era territorio indio, que te desplumaban a las primeras de cambio… Luego supe que a poco de llegar se presentaron dos comanches, muy serios, a parlamentar con el equipo. “¿Es verdad que va a venir Alfredo Landa?” “Pues si Landa está en esto, no se preocupen que aquí no va a haber ningún problema”, dijeron”. “Cuando aparecí por el set, las putas me vitorearon desde las ventanas, gritando: “¡Landa, Landa, Landa!”. Tenía yo allí un club de admiradoras sensacional.”. “Sinatra fue un vivero de encuentros con seres generosos y absolutamente fuera de lo corriente… no quería salir de aquel ambiente”. El rodatge va patir dificultats econòmiques i pressions per part del productor, Enrique Viciano, el qual va estar a punt de suspendre el rodatge, la determinació de Landa va ajudar a que s’acabés el film. A Barcelona es va presentar al cinema Coliseum i, tot i les bones crítiques, no va acabar de funcionar a taquilla.

BIBLIOGRAFIA

La pel·lícula Sinatra (Francesc Betriu, 1988)

Llorens, Antonio; Amitrano, Alessandra. Francesc Betriu, profundas raíces. Valencia : Filmoteca de la Generalitat Valenciana, 1999

Núñez, Raúl. Sinatra : novela urbana. Barcelona : Anagrama, 1984

Ordóñez, Marcos. Alfredo el Grande, vida de un cómico : Landa lo cuenta todo. Madrid : Aguilar, 2008

Categories; Barcelona Cinema, Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: Barcelona Cinema, Francesc Betriu, Raúl Núñez, Sinatra