Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Recordem… Edward Thomas

29 abril 2014 633 views Sense Comentaris

Edward Thomas

Enguany es compleixen cent anys de l’inici de la Primera Guerra Mundial. Un dels poetes més vinculats a aquest moment és Edward Thomas, que va deixar la seva vida al front al poc d’arribar-hi, quan la guerra estava a punt d’acabar-se.

Pels britànics, Thomas és clau per entendre la poesia anglesa del segle XX, en tant que va aportar una sensibilitat moderna –present després a poetes com W. H. Auden o Ted Hugues– a temes i motius provinents de la poesia victoriana i georgiana.

Thomas va escriure la totalitat dels seus poemes durant la Primera Guerra Mundial, però no participà de la imatge literària del front que difondrien els coneguts com a war poets: trinxeres, fang, ferits, cràters, bombardejos… com els experimentava el soldat ras, ja fos durant la batalla, esperant-la, o bé convalescent de les seves ferides. Va evitar aquests llocs comuns, fins al punt que se l’acusà de girar l’esquena al patiment dels seus companys. El retret és injust, perquè Thomas, tot i allistar-se el 1914, no va creuar el Canal de la Mànega fins el 30 de gener de 1917, i amb prou feines va passar trenta dies al front. Bona part d’aquells anys la passà fent instrucció, i un cop va creuar el canal ja no va escriure cap més vers.

Segons Gabriel Insausti (autor de la introducció a la seva Poesía completa que va publicar Pre-Textos), la guerra és més present a la seva obra del que sembla a primera vista, però d’una manera obliqua. Thomas evita el llenguatge buit de l’exaltació patriòtica i del bel·licisme irresponsable. Els soldats són presents precisament en la seva absència: no cullen flors amb les seves promeses, no treballen als camps, no jeuen al jardí com solien, perquè dormen per sempre més en un camp de França. La seva poesia ens recorda sense estridències que la Primera Guerra Mundial  va ser, com a guerra, inseparable de la condició humana: la guerra de sempre.

Un soldado

El labrador, muerto en combate, muchas veces
dormía en el jardín aunque helara, y alegre
respondía a los bebedores, tan pesados:
“Dormí junto al espino de la señora de Greenland”.
Nadie sabía cuál era ese espino. Arriba,
más allá de “El Arriero”, cien hombres contemplaban
una colina en Wiltshire. Y dónde, al fin, en Francia
duerme ahora… También eso queda en secreto.

(Trad. de Gabriel Insausti)

Per saber-ne més:

BORJA AGUILÓ I BEN CLARK (ED.)

Tengo una cita con la muerte: poetas muertos en la Gran Guerra

Ourense: Linteo, 2010

 

ANDREW MOTION (ED.)

First World War Poems

London: Faber and Faber, 2003

 

Edward Thomas Fellowship

http://www.edward-thomas-fellowship.org.uk/

 

The British Library. Worl War One

http://www.bl.uk/world-war-one

 

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.