Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Poeta del mes: Idea Vilariño

8 abril 2014 Sense Comentaris

Aquest mes us volem presentar a una gran poeta uruguaiana molt coneguda en terres americanes però potser no tant a les nostres: Idea Vilariño.

Idea Vilariño (Montevideo, 1920 -2009) fou una poeta, traductora, crítica literària, professora, compositora i assagista uruguaiana.

Filla de família de classe mitjana i culta, envoltada de música i literatura a la seva infància, (el seu pare era el poeta Leandro Vilariño), Idea va escriure des de molt jove. Els seus primers poemes ja madurs van ser concebuts entre els 17 i els 21 anys. En 1945 apareix La suplicante, el seu primer quadern de poesia. Va ser membre integrant de l’anomenada Generació del 45 d’escriptors i artistes, on podem situar també a Juan Carlos Onetti (amb qui Idea mantingué una tempestuosa relació sentimental), Mario Benedetti, Sarandy Cabrera, a Manuel Claps, a Emir Rodríguez Monegal entre d’altres més.

Idea Vilariño va ser la fundadora de Número, la revista cultural i literària que va aglutinar la Generació del 45   i es va consolidar a Uruguay, Argentina i Xile com la protagonista dels ressons poètics del moment.  Fins el cop d’estat de 1973 a Uruguay era professora de literatura. Només després de restaurat el sistema democràtic en 1985 torna a exercir la docència universitària.

La seva obra poètica l’integren: La suplicante (1945); El paraíso perdido (1949); Nocturno (1955); Poemas de amor (1957); Pobre Mundo (1966); No (1980). També va desenvolupar una extensa obra crítica, assagística i traductora, sent particularment reconegudes les seves traduccions i escrits sobre Shakespeare al món acadèmic llatinoamericà.

Reconeguda internacionalment i premiada amb diferents guardons, Idea va rebutjar tota possibilitat de promocionar el seu nom i va mantenir un silenci gairebé complert respecte a la seva obra, fins al punt de negar-se amb regularitat a entrevistes de qualsevol tipus.

La poesia de Vilariño destaca per l’expressió d’una experiència íntima, intensa i angoixant. Ofereix als seus versos la imatge complerta de la passió i l’amor, que fluctua de la profunda malenconia i desesperació a la passió sensual més intensa. Però la seva capacitat poètica per viatjar cap a la intimitat personal, amb un implacable rigor amb ella mateixa, la portà també al dolor del desamor descrit al poema “Ya no”, considerat com el desolador assaig poètic d’un comiat sentimental.

La seva obra, però, també destil•la compromís polític. La revolució cubana va significar el naixement d’una esperança per a ella, i visualitzà als seus versos la violència, la desaparició, la tortura i la mort a Amèrica Llatina, treballant també en lletres de cançons polítiques.

Dels seus treballs com a compositora, destaquen dos temes mítics: A una paloma (amb música de Daniel Viglietti), i La Canción y el poema (amb melodia d’Alfredo Zitarrosa).

Per acabar us convidem a llegir el poema “Ya no”:

YA  NO

Ya no será

ya no

no viviré contigo

no criaré a tu hijo

no coseré tu ropa

no te tendré de noche

no te besaré al irme

nunca sabrás quién fui

por qué me amaron otros.

No llegaré a saber

por qué ni cómo nunca

ni si era de verdad

lo que dijiste que era

ni quién fuiste

ni qué fui para ti

ni cómo hubiera sido

vivir juntos

querernos

esperarnos

estar.

Ya no soy más que yo

para siempre y tú

ya

no serás para mí

más que tú. Ya no estás

en un día futuro

no sabré dónde vives

con quién

ni si te acuerdas.

No me abrazarás nunca

como esa noche

nunca.

No volveré a tocarte.

No te veré morir.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.