La Biblioteca de l’Ateneu recomana…
Librería libertad
de Javier Zuloaga
Barcelona : El Aleph, 2011. Demaneu la reserva d’aquest document
Els carrers de la Barcelona més lumpen han estat protagonistes a les pàgines de nombroses novel·les més o menys tenyides de negre, comptes i d’altres generes literaris en els darrers temps. La tercera novel·la de l’escriptor i periodista Javier Zuloaga aporta quelcom de nou en el subgènere de la Barcelona menys guapa? Creiem que sí.
Comparteix amb algunes de les obres d’Eduardo Mendoza, per exemple, la tria d’uns personatges maldestres i aparentment oblidats per la fada de la fortuna, que convergiran en un bar del carrer del Carme per, tal com afirma el mateix autor al pròleg del llibre, començar a viure el primer dia de la resta de les seves vides.
Ryan, una mena de forçut de circ que després de sortir de la garjola per traficar amb drogues es guanya la vida com a mimo a les Rambles; Didac Pujades, recent desertat del seminari i Jordi Armengol, un policia que només va portar un dia l’uniforme perquè va perdre un ull en la seva primera missió, ocuparan el mateix pla espai-temporal al bar de la Toñi per esdevenir un singular i improvisat grup de rescat de Laia Santaulla. Al voltant d’una de les atrotinades taules del bar,la Laia, una noia de bona família, els hi explica entre sanglots com està en busca i captura després de la mort d’un policia en una confusa batuda de joves contrasistema a una llibreria abandonada del Raval.
En aquest punt, la novel·la s’enlaira i es fa ambiciosa, connectant dos plans narratius i temporals, dos assassinats separats per més de mig segle, però comesos al mateix indret:la Libreria Libertad. Desmanegada avui, la Libreria Libertad va conèixer un passat gloriós abans de la Guerra Civil espanyola, quan era un establiment modèlic en la seva atenció als nombrosos clients que buscaven a les seves prestatgeries les darreres novetats editorials de l’època. Ja a la postguerra la llibreria amaga, només als ulls del nou règim, llibres prohibits. És llavors quan l’assassinat d’un cap falangista a la mateixa porta de la llibreria desencadena el principi de la fi de l’establiment.
Amb una prosa fluïda, que dibuixa de manera concisa però diàfana els caràcters dels diferents personatges, amb secundaris de luxe, la trama de la novel·la connecta hàbilment els dos plànols temporals, portant-nos de l’un a l’altre per tal de resoldre una emocionant trama que permet albirar, alhora, una ciutat gairebé desapareguda, de la qual potser el bar de la Toñi, és un dels darrers testimonis.
Juan Carlos González (periodista i llibreter) i nuara lópez (llibretera i bibliotecària).
Deixa el teu comentari!