Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Etapes, General, Itineraris literaris, Novetat, Poesia

La Barcelona de José Agustín Goytisolo: cafès, tertúlies i antologies

27 febrer 2014 1.390 views Sense Comentaris

Antiga seu de Banca Catalana al lloc on hi havia el cafè Boliche.

José Agustín Goytisolo torna definitivament a Barcelona el 1951, després d’haver passat uns anys estudiant dret a Madrid, i d’haver fet el servei militar a Mahó. Entra a treballar a AGUASBAR, com a assessor jurídic. És aleshores quan sovinteja la tertúlia del bar Boliche i s’integra al grup que formen, entre altres, Carlos Barral, Alberto Oliart, Jaime Ferrán, Enrique Badosa, Alfonso Costafreda, Jaime Gil de Biedma, els germans Ferrater, Josep Maria Castellet, Manuel Sacristán, i, a partir de 1955, Jaime Salinas.

El Boliche de què us parlem no era el de l’avinguda Diagonal, sinó un bar que es trobava al número 84 del Passeig de Gràcia. (El 1965 s’hi va contruir un edifici d’oficines que va ocupar un temps Banca Catalana; actualment hi ha un hotel.) El grup s’hi reunia almenys un cop a la setmana entre 1950 i 1956. Normalment els atenia Pepe, l’ajudant de cambrer que apareix al Diario de Jaime Gil de Biedma i que, segons Carme Riera, inspira en part el poema “La novela de un joven pobre” (Moralidades). Carlos Barral el recorda així:

El Boliche quedaba casi a la vuela de mi casa, según me asomaba al Paseo de Gracia. En aquella época era un bar con trazas de viejo café, con mesas de posada, de patas torneadas, en la planta y en un altillo con balaustrada de madera. Era un local oscuro y sudoroso que nos caía cerca a los que vivíamos en el centro. Nos reuníamos en él de fijo una vez a la semana y eventualmente, por inercia, muchas noches entretanto. La reunión semanal era una tertulia muy abierta, más de amiguetes que de literatos, de “letraheridos”, como decíamos por entonces. [Memorias, p. 234]

En aquelles taules es parlava de literatura, però també de l’estratègia que havia de donar a conèixer els membres del que s’acabaria coneixent com a Escola de Barcelona. Part d’aquesta estratègia passava per col·laborar a la revista Laye, que depenia de la Delegación Nacional del Movimiento i que, per tant, no patia els rigors de la censura. Van convertir-la en la plataforma ideològica i poètica del grup, fins que el règim la tancà el 1954.

A partir de 1955, tot i no abandonar el Boliche, el grup es reuneix a el Cristal City, un bar-llibreria al número 294 del carrer Balmes. En aquest local s’hi reuneixen també la Teresa i el Pijoaparte de Marsé a Últimas tardes con Teresa. A més de Juan Marsé, a la tertúlia s’hi afegiren Miquel Barceló i Ángel González. El bar no quedava lluny del futur Boccaccio, l’escenari mític de la gauche divine.

Altres bars van acollir l’activitat poètica i etílica del grup: L’étoile,  el Whisky Club, el Pastís, i sobretot el Bar Club,  un bar d’alterne de l’Eixample dret que els diumenges al matí cedia espai i intimitat a una tertúlia més política que literària al voltant de Josep Maria Castellet. És l’època dels “companys de viatge” i la militància antifranquista, sobretot comunista.

Però on l’activitat i la projecció del grup van acabar de prendre forma va ser a la tertúlia del domicili dels Barral, al carrer San Elías. Les trobades podien improvisar-se en qualsevol moment, però entre 1955 i 1956 hi havia una cita fixa els dimarts  en honor de  les mardis de la rue de Rome (tertúlia que es feia a casa de Mallarmé). Al pis dels Barral hi arribaven també poetes de fora de Catalunya, com és el cas de Blas de Otero, que va arribar de la mà de José Agustín Goytisolo. Havent viscut anys a Madrid, Goytisolo  exercia d’ambaixador de les lletres castellanes a Barcelona. Al seu Diari, Gil de Biedma recull un comentari mordaç sobre aquestes visites:

En casa de Carlos [Barral] coincido con Blas de Otero y José Agustín Goytisolo. Gabriel Ferrater les llama “el húngaro y el oso”, porque se exhiben siempre juntos y José Agustín, que tiene los ojos zíngaros, hace de empresario”. [Retrato del artista…, pp. 477-478]

Durant tot aquest temps s’havia fet palesa la necessitat de promoure el grup, i va ser al febrer de 1959, quan els amics es van desplaçar a Collioure per homenatjar Antonio Machado, que va començar a perfilar-se l’estratègia per fer-ho possible. Aquest és el poema que va recitar José Agustín Goytisolo davant la tomba del poeta andalús:


Homenaje en Colliure

Aquí, junto a la línea
divisoria; este día
veintidós de febrero
yo no he venido para
llorar sobre tu muerte
sino que alzo mi vaso
y brindo por tu claro
camino y porque siga
tu palabra encendida
como una estrella sobre
nosotros ¿nos recuerdas?
Aquellos niños flacos;
tiznados; que jugaban
también a las guerras: cuando
–grave y lúcido– ibas
viejo poeta al encuentro
de esta tierra en que yaces.

(Claridad, 1961)

 

José Agustín Goytisolo acompanyat de Carlos Barral, Josep Maria Castellet i Jaime Gil de Biedma al magatzem de l’editorial Seix Barral (fotogr. d’Oriol Maspons).

Si la Generación del 27 havia sorgit al voltant de l’homenatge a Góngora i l’antologia de Gerardo Diego, ells podien trobar en Machado un símbol semblant. Només els faltava tirar endavant Veinte años de poesía española, l’antologia que devia compilar Josep Maria Castellet per presentar el grup, i que estaria dedicada al poeta andalús. Barral ho recorda així:

La maniobra de taller para la redacción de la antología debió comenzar enseguida, es curioso, después de años de titubeos ante el proyecto de la que debió ser Antología de Laye, una directa codificación del grupo barcelonés. Recuerdo las innumerables sesiones en casa de Castellet, discutiendo listas de autores, nombre por nombre, y datando poemas y libros, como si fuera una sola. Nos veo, a José Agustín Goytisolo, a Jaime Gil y a mí, sentados en el suelo, sobre la moqueta azul, apoyados en los muebles de peluche gris, pensados para otra clase de comodidad […]. [Memorias, p. 433]

A l’antologia l’acompanyaria la col·lecció de poesia Colliure, a Seix Barral, controlada pel grup i dirigida per Castellet i Jaime Salinas. Un altell a la seu d’Indústrias Gráficas Seix Barral (Provença, 219) era el lloc on sovint es reunien per elaborar el catàleg de l’editorial.

Hi ha una fotografia d’Oriol Maspons, força coneguda, on s’hi veu Gil de Biedma, Barral, Castellet i Goytisolo davant el magatzem de l’editorial Seix Barral, el 1959. L’aire industrial anava en consonància amb l’estètica del grup. La fotografia va aparèixer a la revista italiana Il Contemporaneo, i anava confrontada amb una altra on hi apareixien els membres més destacats de la Generación del 27.

 

Al mapa següent trobareu els espais que apareixen a l’itinerari:


(Veure més gran)

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.