Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Poeta del mes: Herta Müller

11 febrer 2014 1.467 views Sense Comentaris

Herta Müller

Aquest mes us proposem acostar-vos a la poesia de l’autora romanesa de llengua alemanya Herta Müller (Niţchidorf, Romania, 1953). Membre de la minoria alemanya —el seu pare havia servit a les SS i la mare fou deportada a l’URSS després de la Segona Guerra Mundial—, el nucli de l’obra de Herta Müller és la denúncia de l’opressió i els seus efectes.

Va estudiar germanística i llengua i literatura romaneses a la Universitat de Timişoara. En acabar els estudis, va treballar com a traductora en una empresa fins el 1979, any que fou cessada per negar-se a col·laborar amb els serveis secrets romanesos. Els anys següents treballà com a professora d’alemany i va escriure el seu primer llibre, el recull de narracions Niederungen (Terres baixes, 1982), que no es publicaria lliure de censures fins el 1984, a la República Federal Alemanya.

Sense poder publicar a Romania, i perseguida a causa de la seva dissidència, el 1987 s’establí al Berlín Oest. De 1989 a 2001 fou professora convidada en universitats europees i nord-americanes. El 1995 ingressà a l’Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia.

Segons J. L. Reina Palazón, el seu traductor al castellà, la poesia de Herta Müller neix de la consciència d’alliberar el que la imaginació té d’espontani per tal de superar el mal ocasionat per la ideologia: el sotmetiment de la realitat i del llenguatge a un discurs unívoc on no hi caben l’anomalia, l’atzar o la sorpresa. En aquest sentit diu l’autora de si mateixa que està “danyada per la ideologia”, i davant una visió imposada que intenti explicar la vida com un tot coherent, ella hi oposa la seva manera d’entendre la vida, de la qual no és possible tenir-ne una visió en perspectiva, explicativa o de conjunt. La poesia, afirma, està al món, no al llenguatge. El llenguatge no té olor, ni sabor, ni color. Tampoc té sentit més enllà del moment en què es crea un text (o es recrea en llegir-lo).

Els poemes de Herta Müller són diferents visualment al que estem acostumats: cada paraula té grafia, color i mida particulars, de manera que el conjunt s’assembla a un puzzle de signes:

Las calles no son habitaciones
de hoteles sólo extrañamente
amuebladas las acacias tiran con el
terrón de azúcar blanco y yo me doy prisa
arriba en la fábrica de colores porque el nuevo
contable siempre sin camisa
como un perchero vivo
de guardarropa
mira por la ventana
y dice no tabletees
tan fuerte
el señor y la señora
Asfalto son desgraciadamente
insider

(traducció de José Luis Reina Palazón)

Altres elements, com ara rimes gens habituals, paraules noves, o il·lustracions complementàries, confereixen un suspens que mou el lector a cercar el sentit revelador del poema, tot construint-ne un de propi.

Herta Müller ha rebut nombrosos premis, entre els quals el premi de la Crítica Alemanya (1992), el premi Kleist (1994), el premi Aristeion (1995), el premi literari de Berlín (2005) i el premi Nobel de Literatura (2009).

Enguany serà la protagonista de la inauguració del Festival Internacional de las Letras de Bilbao.

I per acabar us recomanem aquest vídeo del Goethe Institut de Barcelona, on l’autora parla sobre els seus poemes-collage:

 

 

Si en voleu saber més:

Poemaris de l’autora a Biblioteques de Barcelona:

Altres llibres de Herta Müller:

 

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.