#BCNegra2014 Itinerari literari Negres tempestes: Etapa 1
Comencem amb la primera parada de la ruta per conèixer en quins ambients es mou la protagonista de la nostra història, la sotsinpectora Norma Forrester. Néta d’un brigadista de Manchester executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense, té una filla okupa, un cunyat homosexual, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica, que viu al Monestir de Pedralbes on és monja de clausura. Tots plegats conformen una colla francament curiosa.
La sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra viu i es mou pels ambients més cèntrics i moderns de la ciutat. El seu domicili està situat en ple Eixample, al carrer València a tocar de la Rambla de Catalunya. Destaquem la Casa Fuster com a espai que diferencia la sotsinspectora del seu company policial Carrasco que hagués preferit un bar de mala mort per anar a prendre un gintònic…
“Un gintònic no m’aniria malament… –va concedir la Norma–. Anem a la Casa Fuster?
–La Casa Fuster? Collons, Norma, mira que n’ets de fina… –va remugar l’inspector aixecant-se.
[…] Des que havien transformat la Casa Fuster en un hotel de luxe, el seu hall de disseny s’havia convertit en un bar de moda, un lloc ideal per quedar per fer negocis o mantenir una conversa tranquil·la sense haver de suportar una música ensordidora de fons. S’hi podien trobar grupets d’amigues endiumenjades que s’explicaven confidències davant una tassa de te, executius estressats que celebraven els seus èxits o es consolaven d’un fracàs amb whisky de marca, editors que no llegien i que contractaven llibres regatejant amb agents literàries que bevien aigua mineral.”” –> pàg. 214
La Casa Fuster és un edifici modernista creat i dissenyat per l’arquitecte Lluis Domènech i Montaner, per encàrrec de Consol Fabra de Fuster. Es troba al capdamunt del Passeig de Gràcia, davant dels Jardinets de Gràcia.
L’edifici va ser la darrera obra de l’arquitecte a Barcelona, on utilitzà molts dels seus elements més característics com les bases robustes de columnes, finestres trilobades i ornamentació floral.
Està estructurada en tres façanes de marbre blanc i una solució de la cantonada principal, amb un cos cilíndric que forma tribunes. Està rematat per unes golfes d’aire francès poc habituals en l’arquitectura modernista catalana. S’havia de coronar amb una torre similar a la del pavelló d’administració de l’Hospital de Sant Pau que no es va arribar a construir mai.
Als baixos de l’edifici durant molts anys es trobava el mític Cafè Vienès, que juntament amb la sala de ball El Danubio, eren centre de trobada privilegiat de la ciutat.
El 2004 l’empresa Hoteles Center va comprar l’edifici per realitzar-hi una rehabilitació i conventir-lo en hotel de gran luxe.
Font del text i la imatge: Viquipèdia
Deixa el teu comentari!