La Poesia Concreta ha estat un dels més destacats moviments artístics-literaris nascuts al segle XX.

Estretament vinculada amb la poesia visual, a la poesia concreta els vessants  visuals i espacials tenen el mateix nivell d’importància que la rima o el ritme en la poesia més tradicional.

Fent servir només lletres i  l’espai blanc del full de paper la poesia concreta es proposà fer del paper un llenç i de la paraula una imatge que no només es llegeix, també s’observa en el seu moviment.

La poesia concreta neix paral·lelament al Brasil i a Alemanya –a São Paulo i Ulm- a principis dels anys cinquanta. En 1952 el poeta bolivià-suís Eugen Gomringer de l’Escola d’Ulm, crític amb les maneres clàssiques d’escriptura i inspirat en l’Art Concret avantguardista, va començar a escriure poemes que va anomenar “Constel·lacions” publicats en 1953.

Paralel·lament al Brasil, en 1952 els poetes Augusto de Campos, Haroldo de Campos i Décio Pignatari van fundar el grup Noigandres a São Paulo i  portaven a terme iniciatives poètiques molt similars a les de Gomringer al voltant de la revista Noigandres. Els dos col·lectius començaran a col·laborar sovint i promogueren la poesia concreta com a moviment literari. En el número 4 de la revista Noigandres, de 1958, es publicà el manifest “Pla pilot per a la Poesia Concreta” on es proclama l’adoptació de l´ espai gràfic com element estructural del llenguatge, prescindint de l’estructura sintàctica i discursiva del vers. Poetes com Mallarmé, Pound, Joyce, Apollinaire, Maiakovski, els futuristes o els dadaistes entre d’altres són nombrats com precursos d’aquesta nova poesia.

El concretisme planteja una ruptura amb les formes literàries (poètiques) tradicionals, té lloc un procés de reducció o concreció. La poesia concreta opta pel vessant gràfic del llenguatge i pel trencament amb la sintaxi i la gramàtica tradicional. A través de l’ alliberament de les normes de l’escriptura i a la utilització –no ocupació- de l’espai es potencia la materialitat del llenguatge. El poeta concret, amb  l’únic límit de la pàgina en blanc, juga lliurement a la repetició, la inversió, l’aïllament de paraules o frases.

Com diu Haroldo de Campos, “el poema concret aspira a ser una composició d’elements bàsics lingüístics, ordenats òptica-acústicament en l’espai gràfic per factors de proximitat i semblança com un ideograma, permetent una comunicació més ràpida”.

Però tot i aquesta deconstrucció del llenguatge, no hi ha una renúncia total a la semàntica, a la capacitat referencial del llenguatge donada la intrínseca voluntat de conventir-se en un art popular capaç de ser crític amb la societat del seu moment.

Els efectes de la difusió de la poesia concreta a Espanya van tenir els seus resultats immediats en els treballs dels poetes visuals. Al nostre país Joan Brossa i Guillem Viladot  practicaven des dels primers anys cinquanta una poesia que superava els límits de l’estricte llenguatge literari. L’any 1965 es presentà a Bilbao l’exposició “Poesía concreta”. Organitzada per Julio Campal, pioner de la poesia concreta espanyola i responsable literari del grup artístic-cultural Problemática-63, va ser el primer esdeveniment de poesia experimental a Espanya.

L’any 1971 la Petite Galerie de Lleida inaugurà la primera mostra de poesia concreta  a Catalunya, amb obres dels pioners de la poesia concreta catalana: Guillem Viladot, Joan Brossa i Josep Iglésias del Marquet.

La poesia concreta, com tot moviment avantguardista, va rebre crítiques per acabar convertint-se en producte intel·lectual, minoritari donada la necessària voluntat d’experimentació i cert cansament del lector davant tanta revolució tipogràfica portada a terme per gairebé tots els ismes.  Però el seu caràcter innovador va ser remarcable durant els anys seixanta i setanta, obrint les portes a d’altres formes d’experimentació amb el llenguatge poètic.

Si en voleu saber més:

López Gradolí, Alfonso. La escritura MIRADA. Una aproximación a la poesía experimental española. Madrid: Calambur, 2008

Haroldo de Campos, Don de poesía : ensayos críticos sobre su obra y una entrevista. Brasil: Fondo Editorial UCSS, 2004

Categories; Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia Tags: Poesia, Poesia aplicada, Poesia Concreta