Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novel·la barcelonina, Novetat

El lector opina

4 gener 2014 936 views Un Comentari

Tresors amagats

La memòria de l’Esteve Albert

Edició a cura de Josep Puig i Pla

Voliana Edicions, 2013.  Demaneu la reserva d’aquest document

La vida moderna ens vol fer creure que ja no queden tresors amagats més enllà dels que es puguin trobar al fons d’uns grans magatzems, en un matí qualsevol de rebaixes, o a les diferents rifes i loteries que tan amablement se’ns ofereixen a cada pas.

Però no és pas així. De vegades, només de vegades, apareix un llibre com el que comentaré tot seguit que desmenteix aquesta suposició i posa de manifest que als llocs més impensats –incloent-hi els dels nostres voltants- és possible de trobar-hi autèntics tresors, colgats per una teranyina de pols barrejada amb un tel d’oblit.

Són tresors de records, d’idees, d’accions, de relacions personals, de trossets de memòria que evoquen vivències i trobades amb gent d’una determinada època i significació. Són tresors com els que ara ens posa a l’abast el volum La Memòria de l’Esteve Albert, editat per Josep Puig i Pla i prologat per Hilari Raguer i Suñer, de Voliana Edicions.

Aquest llibre, tant per l’interès i la qualitat dels seus continguts com per la manera com ens ha arribat –a través d’un recull de textos inèdits i quasi oblidats-, ens evoca certament els tresors amagats que descobríem en aquella literatura fantàstica dels nostres anys més joves.

Esteve Albert és un dels darrers grans “homenots” del nostre país. A cavall i, sobretot, per damunt de totes les fronteres i de totes les ideologies, va maldar per unir el seu sentiment humanista i universalista amb un profund amor a la seva terra.

La seva llarga estada en terres andorranes el va fer molt popular a l’Alt Urgell de la mateixa manera que en aquells anys de foscor i silencis imposats també ho era en els cercles més conscienciats del país.

Nascut a Dosrius (Maresme) el 1914, va morir a les Escaldes (Andorra), l’any 1995. Encara que sobretot va ser un home d’acció cultural i política, serà recordat també per haver creat i impulsat el pessebre vivent d’Engordany, el Retaule de Sant Ermengol o l’Arnaldeta de Caboet, entre moltes altres obres de teatre històric, de poesia i d’assaig.

En l’obra que comento se’ns hi presenten els seus records, inèdits fins ara, d’una colla de trobades amb personatges tan significatius de la nostra història com Serra i Moret, Carner, Carles Cardó, Millet i Maristany, Antoni Comas, Joan Peiró i Pau Casals.

El conjunt d’aquests articles constitueix un document importantíssim –magistralment prologat per Hilari Raguer- que bascula entre la memòria oral i la memòria històrica, sense pretensions historicistes o academicistes, però amb una palpable voluntat de transmetre els records i les vivències de l’autor amb la màxima fidelitat i riquesa de detalls.

Esteve Albert, alhora que reprodueix de memòria les converses i contactes que va mantenir amb els seus interlocutors, descriu les seves accions i ens mostra les seves actituds, ens va oferint també pinzellades dels seus propis neguits, de la seva agitada, singular i quixotesca experiència vital, de les seves contradiccions i fermeses, del seu tarannà irrepetible, de les enormes dificultats que passà aquell home socialment tan desemparat –a causa de la Dictadura-, però sempre tan afable, tan lúcid, tan conscient i valent, per poder estimar i servir el país que l’havia vist néixer i que duia al cor: la nació catalana.

Marcel Fité.

 

One Comment »

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.