De Pensament, Paraula i Obra. Ramón Andrés a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda
El passat 12 de desembre el poeta Ramón Andrés (Pamplona, 1955) ens va acompanyar a la biblioteca per tancar amb els seus poemes la 21a edició del cicle de poesia De Pensament, paraula i obra. L’acte el presentà el també poeta Jordi Virallonga.
Ramón Andrés és assagista, poeta i gran estudiós de la música. Ha publicat nombrosos treballs en aquestes disciplines.
Entre els seus poemaris cal citar La línea de las cosas (1994) i La amplitud del límite (2000), a més de l’obra aforística Los extremos (Lumen, 2011). També és responsable de l’ Antología poética del romanticismo español (1987). Quant als seus estudis i diccionaris sobre música, destaquen Johann Sebastian Bach. Los días, las ideas y los libros (2005), El oyente infinito. Reflexiones y sentencias sobre música (De Nietzsche a nuestros días) (2007). També ha escrit els assaigs Tiempo y caída. Temas de la poesía barroca (1994), Historia del suicidio en Occidente (2003), i No sufrir compañía. Escritos místicos sobre el silencio (2010). Destaca també la seva tasca de traductor d’escriptors com Dylan Thomas o Jean de la Bruyère.
El nostre convidat ens parlà de poesia i parlà de solitud, mort, espai, temps, música: eixos vertebradors de la seva poètica.
La línea de las cosas , poemari amb reminiscències horacianes, La amplitud del límite, o Imagen de mudanza, inspirat pel poeta del Segle d’Or , Gabriel Bocángel, són títols que suggereixen un llenguatge especulatiu que remet al pensament, una especulació del pensament que vol aferrar-se al llenguatge. Segons Andrés el llenguatge en poesia és observació i una manera d’articular les sensacions. La seva poesia és plena de sentits i de vida i tanmateix la mort, com a misteri, com a forma de límit, és sempre present a tota la seva obra poètica. La música és present a la seva obra poètica com l’ estructura sense límit definit, que permet elasticitat al pensament, tot i ser un llenguatge pautat pot sortir-se’n de la pauta i imprimir diferents tonalitats als poemes, impuls i pulsió del so i l’expressió.
Ramón Andrés portava catorze anys sense escriure poesia, i va preferir, en comptes de recitar poemes dels seus anterios llibres, oferir en pr
imícia als assistents a l’acte una lectura de nous poemes inèdits. Esperem poder disposar d’ells ben aviat a la nostra biblioteca!
Deixa el teu comentari!