Autor del mes: Tomas Tranströmer
Tomas Transtörmer
Nascut a Estocolm l’abril de 1931, fill d’una mestra d’escola i d’un periodista, Tomas Tranströmer va fer els estudis secundaris a l’escola Södra Latin i es va graduar en Psicologia, Història de la Literatura i Història de les Religions a la universitat d’Estocolm al 1956. Després de completar els seus estudis acadèmics, va ser contractat com a assistent al departament de psicometria de la Universitat d’Estocolm el 1957. Entre els anys 1960 i 1966 va treballar com a psicòleg a la presó juvenil de Roxtuna, als afores de Linköping, al sud de Suècia. El 1980 va ser contractat per l’Institut de mercat de treball a Västerås.
Psicòleg de professió, utilitza un llenguatge concís i rigorós, proper a la vida quotidiana i la naturalesa. L’Acadèmia sueca, en atorgar-li el Nobel el 2011, va argumentar que ho feia “perquè mitjançant les seves imatges condensades i translúcides ens dóna un accés fresc a la realitat”. I és que les seves metàfores, audaces i precises, han despertat l’admiració de companys com Joseph Brodsky, que va admetre haver-li’n robat més d’una.
En la seva poètica hi conflueixen fonts antigues, la mística cristiana i la poesia barroca, les quals han vivificat els seus versos. Tot i que ell en defuig l’etiqueta per pretenciosa, hi ha qui el considera un místic, i Kjell Espmark —prologuista de Bálticos publicada per Visor— el considera “un observador amb la missió de tractar d’entendre i precisar un immens esdevindre inaccessible”.
Va començar a escriure als tretze anys. Publicà la seva primera col·lecció de poemes, 17 dikter (Disset poemes), el 1954. Els seus següents poemaris —Hemligheter pa vägen (Secrets en el camí, 1958), Den halvfärdiga himlen (El cel a mig fer, 1962) i Klanger och spar (Tocs de campana i empremtes, 1966)— el van convertir en un dels principals poetes de la seva generació. Tot i així, durant la dècada dels seixanta Tranströmer va ser considerat massa poètic i poc polític pels poetes més joves. Altres poetes, especialment de la dècada dels setanta, el van acusar d’apartar-se de la tradició i de no incloure temes socials en els seus poemes.
El 1974 va escriure Östersjöar (Bàltics), que recull fragments d’una història familiar de Runmarö, una illa al port de la qual hi treballava l’avi matern, i on Tranströmer va passar molts estius quan era nen. Altres records de la seva infantesa i joventut apareixen en el seu llibre autobiogràfic Minnena ser mig (Visió de la memòria, 1993).
La majoria dels llibres de Tranströmer es caracteritzen per l’austeritat, la concreció i les metàfores clares i expressives. En els seus últims poemaris Sorgegondolen (Góndola fúnebre, 2000) i Den stora gåtan (El gran enigma, 2004) ha avançat cap a formats cada vegada més breus i cap a un major grau de concentració, com ara els haikus.
Un dels enigmes que l’envolta és el fet que el 1974, a Bàltics, escrivís uns versos tristament premonitoris: “Aleshores arriba el vessament cerebral: paràlisi al costat dret / amb afàsia, tan sols comprèn frases curtes, diu paraules / inadequades”. I, efectivament, el 1990 va patir un ictus que li va paralitzar la meitat dreta del cos i li va provocar una afàsia que li impedeix parlar, però no escriure ni tocar el piano.
Al llarg de la seva carrera ha rebut premis com el Bonnier de poesia, el Premi Internacional Neustadt de Literatura, el premi Oevralids, el Petrach d’Alemanya, i el guardó suec del Fòrum Internacional de la Poesia. El 2011 va rebre el Premi Nobel de Literatura. Els seus poemes es poden llegir en cinquanta idiomes.
La mirada de l’hivern
M’inclino com una escala i arribo
a endinsar la cara al primer pis del cirerer.
Sóc dins la campana de colors que repica amb el sol.
M’acabo els fruits granats més de pressa que quatre garses.
De sobte el fred em sorprèn des de molt lluny.
L’instant s’ennegreix
i roman com la marca de la destral al tronc.
A partir d’ara ja és tard. Marxem mig corrents
fins a perdre’ns de vista, avall, a vall, dins l’antic clavegueram.
Els túnels. Hi rondem durant mesos,
mig de servei i mig fugint.
Un instant de devoció quan s’obre alguna lluerna a sobre nostre
i una pàl·lida llum cau.
Mirem amunt: el cel estelat a través de l’embornal.
(traducció de Carolina Moreno Tena)
Poesia de Tomas Tranströmer a les Biblioteques de Barcelona
Bálticos y otros poemas. Madrid: Visor, 2012.
El cielo a medio hacer. Madrid: Nórdica, 2010.
Deshielo a mediodía.Madrid: Nórdica, 2011.
Para vivos y muertos: poesía. Madrid: Hiperión, 1992.
La plaça salvatge. Catarroja: Perifèric, 2008.
Poemas selectos ; Visión de la memoria. [S.l.]: Bib & Co., 2009.
Recursos en línia
Academy of American Poets [anglès]
Tomas Tranströmer [anglès]
Web Oficial del Premi Nobel [anglès]
Deixa el teu comentari!