La falta de perspectives laborals provoca que Iuri decideixi a contestar un anunci per treballar de croupier al Casino de Barcelona, que és la darrera etapa de la nostra ruta.

“Hi ha una altra oferta que em crida l’atenció: el Casino de Barcelona demana croupiers, formació retribuïda. Seria una cosa original, poder dir “Hola, me dic Iuri i sóc croupier…”sóna bé, segur que les noies es desfan en escoltar això, i a més els croupiers guanyen pasta i no pot ser una feina díficil, que em demanaran? Un títol de la Universitat del Blackjack? Els envio el CV per correu electrònic i n’imprimeixo altra per lo de Port Aventura.” -> pàg. 114

“Bé, esteu aquí perquè voleu ser croupiers al Casino de Barcelona. El Grup Peralada està format per varies empreses, una de les quals és Casinos de Catalunya, de Casinos de Catalunya depenen els tres casinos que hi ha a Catalunya que són el del Castell de Peralada, prop de Figueres, el de Lloret de Mar, que va ser el primer de l’estat, i el Gran Casino de Barcelona, que abans estava a Sant Pere de Ribes però que ja fa uns anys que està a la planta baixa de l’Hotel Arts de Barcelona a la Vila Olímpica.

 A la pantalla apareix un mini-organigrama empresarial, després una foto de l’Hotel Arts, de nit. I després fotos del Casino per dins.

 -A veure això és perquè us feu una idea, per si no hi heu estat mai, els croupiers són de debò, però els jugadors són actors, no es poden fer fotos dins el Casino, aleshores quan ens fan falta imatges per qüestions de publicitat o per explicar el que és allò doncs contractem actors, d’això ja us anireu enterant.

 Això comença a tenir mala pinta.

 -Al Casino hi ha una part de màquines escurabutxaques i després la part de jocs, ruletes americana i francesa, blackjack, pòquer sense descart, punt i banca, minipunt, etc. Se us oferiria formació i a mitjans de juliol ja estarieu treballant. Anem a parlar del que és important: el sou.” -> pàg. 120

GRAN CASINO DE BARCELONA

El Gran Casino és un establiment inaugurat l’1 de juliol de 1999 al Port Olímpic. No es tracta d’una fundació,sinó d’un transllat. Durant els anys de la transició es legalitzaren jocs d’atzar que el franquisme no estava mai no havia autoritzat; malgrat tot, la reglamentació emanada de la democràcia era encara bastant restrictiva i , per exemple, prohibia que els casinos s’establissin en zones metropolitanes. Per això el casino barceloní fou obert a Sant Pere de Ribes, en una torre envoltada d’un parc. La voluntat d’atreure més turisme n’aconsellà el trasllat a Barcelona, tot aprofitant que la planta baixa de l’Hotel Arts havia estat abandonada feia alguns anys pels magatzems japonesos Sogo.

Font: Enciclopèdia de Barcelona Vol 3. Directors: Ramon Albech i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales, 2005.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Etapes, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: Cesc Llaverias, Dies de porno i kleenex