Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Etapes, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina, Novetat

Dies de porno i kleenex: Etapa 1

13 desembre 2013 1.673 views Un Comentari

Comencem la ruta a les afores de la ciutat, concretament, a la Vall d’Hebron, ja que el Benja després de la seva ruptura amb la Sonia ha decidit apuntar-se a l’Escola Oficial d’Idiomes per conèixer noies.

Recordo que el Joan em va comentar que s’anava a apuntar a classes d’anglès, no sembla mala opció del tot, marco el seu número al mòbil.” -> pàg 54

“-Escolta, tú t’apuntaves a anglès, no? -Doncs…sí -Saps si encara hi ha places? -Hauries de preguntar, en principi han passat totes les dates, però al ser cursos intensius. -D’acord, és l’escola oficial de Drassanes? -No, la de Vall d’Hebron, surt a la parada de metro i tires Avinguda Jordà amunt, està al 17, crec. -D’acord aniré a informar-me. -Per cert tu no t’apuntaves a un curs de fotos? -Sí però no hi ha noies, provaré amb els idiomes, ens veiem! ” -> pàg 60

LA VALL D’HEBRON

La Vall d’Hebron és un barri residencial situat als vessants de la serra de Collserola, al districte d’Horta-Guinardó. La Vall d’Hebron –coneguda geogràficament i històricament com la vall d’Horta- era una extensió que abraçava des de l’antic municipi de Sant Gervasi de les Cassoles fins al de Sant Andreu, trencada per puigs i turons, entre la serra de Collserola  i els tres turons i travessada per les rieres d’Agudells i d’Horta.

Les vil·les romanes foren els primers nuclis de poblament, bastits amb la finalitat d’explotar la terra. El 1393, la reina Violant de Bar fundà el monestir dels Jerònims del qual ells anomenaven la Vall d’Hebron;d’aquesta manera canviaren el topònim Horta pel d’Hebron. El convent tingué gran influència, a causa de la gran activitat intel·lectual i la intensa activitat agrícola. Els francesos el cremaren el 1812 i encara que recuperà la seva vida monàstica, va desaparèixer  durant la crema de convents de 1835.

Fins avançat el segle XX, no varià gaire la seva fisonomia formada per masies, torres, alguna petita bòbila i unes quantes fabriques de pellaires. Era també una zona de grans jardins, com els de Can Gomis, de la Granja Martí Codolar i Darder, de les Heures, de Can Glòria i, sobretot, els del Laberint d’Horta. També s’havien instal·lat cases i institucions d’acció social com Can Tarrida, el Patronat Ribas, la Fundació Albà i, cap a mitjans del segle XX les Llars Mundet, finca que ha estat, en part, transformada en zona universitària, amb les facultats de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Barcelona. S’ha recuperat el Palau de les Heures per a estudis de postgrau de la mateixa universitat.

Amb la immigració dels anys 50 i 60 del segle XX, el panorama de la Vall d’Hebron canvià. Per una banda, s’originaren nuclis de població que posteriorment esdevingueren barris com la Font d’en Fargues, la Taxonera, el Carmel, Montbau, la Clota, Sant Genís dels Agudells i Horta.

L’altra gran transformació es produí el 1992, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics, que comportà que s’inauguressin zones verdes i equipaments esportius. Al Velòdrom d’Horta, constituït el 1984 s’hi afegiren instal·lacions per a la pràctica del tennis, el futbol i el frontó, un pavelló d’esports i piscines, d’entre altres equipaments.

Situada al costat del passeig de la Vall d’Hebron, vora l’antic camí de Sant Genís a Horta, hi ha la urbanització Parc de la Vall d’Hebron. La componen grans blocs d’habitatges que es troben dins d’un ampli polígon que el Pla comarcal del 1953 qualificà de Parc Urbà i ciutat jardí intensiva. Aquesta qualificació fou canviada irregularment en un pla parcial de 1964 promogut per una immobiliària. Els promotors decidiren redactar un nou pla, que fou aprovat pel Consell de Ministres el 1976. Finalment, el 1983 una plataforma de veïns va aconseguir que els terrenys fossin per a us públic. El 1987 va ser aprovat un projecte d’ordenació del parc que incloïa la planificació del sector com a equipament esportiu per als Jocs Olímpics del 1992. Al barri hi ha la escultura Mistos de Claes Oldemburg i el reconstituït Pavelló de la República de l’Exposició Internacional de paris del 1937, avui dedicat a centre de documentació sobre la Guerra Civil Espanyola.

Font:  Enciclopèdia de Barcelona vol. 4. Directors: Ramon Albech i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales.2005

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

One Comment »

  • Ruta DPK: Etapa 1 | Cesc Llaverias said:

    […] Ruta DPK: Etapa 1 Posted on 13 diciembre, 2013 by Cesc Sí, penso fer una menció per cadascuna de les etapes de la Ruta DPK al blog Llegeix Barcelona. Etapa 1: Vall d’Hebron. […]

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.