Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat

El lector opina

1 desembre 2013 807 views Sense Comentaris

El pobles perduts

Xavier Cortadellas i Judit Pujadó (coordinadors)

Marta Alòs, Andratx Badia, Xavier Cortadellas, Marcel Fité, Xavier Lloveras, Miquel Martín, Isabel Olesti, Judit Pujadó, Joan Todó i Jordi Vilalta ; Il·lustracions: Llenas Llensa. Bisbal de l’Empordà : Sidillà, 2011.  Demaneu la reserva d’aquest document

¿No us passa que hi ha llibres que us agafen des de les primeres pàgines, per no dir línies? Doncs, això és el que m’ha passat a mi amb el llibre que acaba de publicar l’editorial Sidillà, i que porta per títol Els pobles perduts, coordinat per Xavier Cortadelles i Judit Pujadó. El llibre, subtitulat 30 indrets oblidats de Catalunya i magníficament editat per l’editorial Sidillà de La Bisbal d’Empordà el 2012 i imprès a la impremta Pagès d’Anglès (La Selva), està bellament  il·lustrat amb dibuixos de Jordi Vilalta. Dóna gust, en l’època de la suposada panacea dels ebooks, quan ja sembla que la nostra societat ha perdut la capacitat de deixar-se endur per la flaire de la tinta dels llibres acabats d’imprimir, una societat que, per una banda, s’enorgulleix de  “ja no comprar llibres” alhora que a través de tota mena d’ONGS i de colles de mares i pares indignats exigeixen que els governs paguin (no regalin) els llibres escolars per als seus fills i filles, perquè ells ja s’encarregaran de llançar-los a les escombraries o, com a bookcrossers (passallibres), buscar qualsevol racó on dipositar-los (per no dir cremar-los directament) i,  així, alliberar-se de la molèstia que suposa tenir llibres a casa envaint el territori de  la TV, de l’ipod o de l’ordinador. He de dir que jo també he estat víctima d’aquesta al·lucinació. Un bon dia, veient com anaven les coses, em vaig atrevir a comprar-me un lector d’ebooks. Quan vaig ser a casa, a través de l’ordinador, em vaig fer baixar un arxiu de la institució Cervantes, en què se suposa que hi ha les coses més importants de la literatura espanyola. I, a més, en unes condicions òptimes. Doncs no, res de res. Em vaig fer baixar un arxiu teòricament amb les Poesías completes d’Antonio Machado. Però què va! Sí que eren les poesies de Machado, però ni completes ni molt menys, sinó plenes d’errates tipogràfiques evidents i de tota mena. Em fa l’efecte que ni el mateix Wert les hauria ensumades o detectades.

Deixem, però, de lamentar-nos. El baix nivell cultural, al capdavall manifestació o reflex del mercantilisme ambient, s’ha estès per tota Europa i es manifesta fins i tot en aquells països que semblaven tenir la garantia de qualitat o d’excel·lència. Llegir només comporta problemes: inadaptació, pessimisme, infelicitat. ¿Quina cosa millor que la ignorància? No oblidem, a més, que la ignorància és atrevida. I, per tant, ens ajuda a augmentar la nostra ceguesa, ens augmenta l’autoestima fins al punt d’animar-nos a llançar-nos a una bassa d’aigua des d’un setè pis estant, o ens anima a mirar cap a una altra banda.

Als lectors compulsius o als lectors amb un cert amor sàviament malaltís pels llibres, avui dia fins i tot els resulta difícil trobar institucions que es vulguin fer càrrec d’aquells llibres que omplen fins al sostre molts pisos, els habitants dels quals no saben com sortir d’aquell ofec en què viuen. Els llibreters de vell o de segona mà no en volen saber res; els bibliotecaris i bibliotecàries de seguida sembla que els pot agafar un mareig o un atac de cor. En els centres escolars diuen que ells ja s’han hagut de desempallegar dels llibres que tenien a la biblioteca, perquè no hi cabien, o perquè a cap alumne/a no l’interessava. Les universitats diuen que ja no els en caben més… I així, si fa no fa, totes les institucions.

Alfred Sargatal Plana

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.