EXPLORANT EL DESIG

Jordi Llavina.  El llaütista i la captaire.  Amsterdam Llibres. Barcelona 2013. Demaneu la reserva d’aquest document

Jordi Llavina (Gelida, 1968) és un home polifacètic; llicenciat en filologia, conrea la poesia, la narrativa i la crítica literària, però també el periodisme escrit, radiofònic i televisiu. De sempre, la seva obra reflecteix una fonda preocupació per les relacions humanes i, d’una manera especial, per les relacions de parella, la qual cosa l’ha dut, fins i tot, a dirigir un espai radiofònic al voltant d’aquest tema. Ara, tanmateix, Llavina fa un salt de qualitat i ens ofereix El llaütista i la captaire, que és, amb seguretat, la més potent i completa de les seves creacions en el terreny narratiu, amb una trama convincent i rica de matisos.

En la figura d’en Marc, el protagonista (en boca del qual posa Llavina, segurament, algunes de les seves pròpies consideracions sobre l’amor i el desamor), podem reconèixer  les inseguretats i les contradiccions de l’home del nostre temps a través dels diferents estadis pels quals passen les relacions, des dels primers indicis de seducció fins al moment temut del comiat. L’autor posa en joc els elements necessaris per construir una bona novel·la i els administra amb intel·ligència. El retrat dels escenaris i la recreació de les atmosferes hi és acurada, però gens engavanyadora. Llavina escriu des d’un talent literari inqüestionable i l’ofici que donen els anys d’experiència, sustentats damunt d’un català interioritzat amb naturalitat i que fa servir amb fluïdesa i elegància. Tot plegat, dóna com a resultat una història on no manca l’acció, però on allò que predomina és l’acció interior, en la mesura que ens permet resseguir la intensa singladura sentimental d’un ésser humà com molts de nosaltres: “Consultava el meu primer mòbil amb una freqüència pròpia dels temperaments malaltissos o obcecats i no pas amb l’actitud d’algú que es veu a si mateix com un exemple d’equilibri psicològic”.Aquell que mai, en els dies primerencs d’una relació, no s’hagi comportat així, que tiri la primera pedra…

Hi ha qui sosté, amb una convicció digna de millor causa, que treballar més d’un gènere és un error i que els escriptors haurien d’especialitzar-se en un de sol… Vet aquí una bajanada formidable. Dins de la literatura catalana (per no parlar de la literatura universal, on trobaríem exemples a carretades) no costa gaire d’identificar noms de primer nivell –actuals i pretèrits– que han donat obres magnífiques en més d’un i de dos gèneres literaris. Quan, com en el cas de Jordi Llavina, l’autor de l’obra narrativa és també un bon poeta, entre les ratlles de la prosa hi bateguen la cadència, la intuïció rítmica i l’eufonia pròpies de l’artesà avesat a treballar amb les paraules: “semblava que en comptes d’acariciar-li la pell, en comptes de palpejar-li suaument la carn, l’estructura òssia del crani i la capa de cabells tan ben arranada, acollís una bombolla de sabó que se li havia d’acabar desfent, d’un instant a l’altre, entre els dits.”

Parlem, en definitiva, d’una història que no ens remet a éssers sobrenaturals ni a mons paral·lels, sinó que és plena d’escalf humà i que ens convida a una reflexió serena, però rigorosa, sobre els materials sensibles que conformen les relacions afectives: el desig, la tendresa i la passió, però també el dubte, l’orgull, la por i la nostàlgia.

 MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

Categories; Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: Jordi Llavina, Miquel-Lluís Muntané