Autor del mes: Angélica Liddell
Angélica Liddell, pseudònim d’Angélica González (Figueres, 1966) és una dramaturga, directora i actriu de teatre de vanguardia que porta més de vint anys al món de la creació escènica.
Dels autors teatrals contemporanis sorgits a partir de la dècada dels vuitanta, la seva figura és una de les més contundents internacionalment, com ho demostren tant la infinitat de guardons amb que s’ha destacat la seva trajectòria, entre els que destaquen el Premio Nacional de Literatura Dramatica i el Lleó de Plata de la Biennal de Teatre de Venècia, com l’ interès del públic i la premsa a cada nova estrena. La crítica especialitzada la ha relacionat amb Artaud o Pasolini.
Després de cursar estudis de Psicologia i Art Dramàtic, Liddell va formar al 1993, la companyia Atra Bilis a l’entorn de la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid. Amb ella portarà a escena els seus propis textos, iniciant-se en la direcció, l’escenografia i la interpretació.
Des de els seus inicis, la seva obra fuig de tota dramatúrgia convencional, instal•lant-se en l’incòmode relat de la vida contemporània. I atrevint-se, com pocs, amb temes com el suïcidi o el victimisme. Sobre l’escenari, Angélica és una força titànica que tracta de reflectir les fragilitats del éssers humans.
La seva obra dramàtica està marcada per la intensitat, la passió, fins i tot per l’excés i el barroquisme. Aquests signes els trobem tant els tractaments temàtics com en les seves estratègies formals. Les seves influencies cal buscar-les en un ampli i ric ventall de referències al món de la literatura i el cinema.
Les peces de Liddell estan sovint estructurades sobre un sistema de tensions entre pols oposats com ara l’esperit i el cos, la puresa i la escatologia, el sublim i el grotesc o bé la bellesa i el dolor. Sovint les seves creacions s’han vinculat al món de la perfomance i de la instal•lació artística, dimensions amb les quals la seva obra teatral està especialment lligada. Darrerament, les seves composicions s’han anat desmarcant del món de les emocions i la subjectivitat cap a una esfera de caràcter més social.
De la seva producció destaquem La casa de la fuerza, que ens parla, segons la seva autora, de com «l’amor fracassa, la intel•ligència fracassa, i ens destrossem els uns als altres, per covardia, i humiliem i som humiliats fins al final». És una descarnada reflexió sobre la condició de la dona en aquest segle XXI i, per extensió, sobre el masclisme així com sobre els assassinats i violacions de nenes i dones que encara avui tenen lloc en Ciudad Juárez (Mèxic) dins d’un món, «colorit per fora i podrit per dins»
Angélica Liddell és, sens dubte, una de les autores de referència d’aquest començament de segle. Una artista capaç de despullar-se en cos i ànima, de confrontar allò íntim amb la opressió social que tots coneixem i patim, una autora que no deixarà a ningú indiferent.
Deixa el teu comentari!