La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Los profesionales
Los profesionales / Carlos Giménez.
Als anys seixanta si alguna cosa tenia Barcelona era indústria editorial, i si en algun sector es va mostrar una activitat i una producció completament desenfrenada va ser en el món del còmic. Les tirades de còmics dels anys 40 i 50 farien les delícies dels actuals editors, tirades de 500.000 exemplars en les revistes de més èxit eren habituals. Però, tot i tenir una allargada ombra, no tot es reduïa a Bruguera. Hi havia autors agrupats en agències que treballaven per l’estranger. De vegades era pels alemanys, de vegades pels anglesos, de vegades firmaven els seus treballs i d’altres no, es rumorejava que cobraven en lliures esterlines… El que és cert és que les diferències econòmiques feien que altres països poguessin comprar el treball dels il·lustradors pagant un preu per ells molt reduït i aquests il·lustradors aquí tenir un sou molt per sobre de la majoria de professionals de la historieta.
I aquí arribem a Selecciones Ilustradas, o sigui una fàbrica de pàgines i pàgines que s’utilitzaven per tot Europa, amb uns dibuixants una mica tocats de l’ala, aficionats a les bromes molt pesades i a tota la picaresca possible per cobrar sense treballar. Exemples? Un dels dibuixants feia servir les finestres per calcar un moble o un cotxe o un paisatge i posar-ho a la seva pàgina, la broma va ser treure els vidres… la cosa no va passar d’un ensurt però aquell dibuixant va fer servir sempre més una màquina de taula per calcar.
També hi havia una manera de cobrar una pàgines sense arribar a entregar-les, era entregar-les, cobrar-les i demanar que els deixessin les pàgines perquè els pentinats i vestits de les pàgines següents tinguessin continuitat, però enlloc d’això es renumeraven les pàgines es tornaven a entregar i es tornaven a endur les pàgines pels pentinats i vestits… fins que els enganxaven.
Carlos Giménez és un dels grans autors de còmic del nostre país, i aquí ens presenta una obra que contrasta amb la seva reconegudíssima y dura Paracuellos, sobre els orfanats d’Auxilio Social de la posguerra. La situació als anys 60 era una mica millor i al país començaven a arribar aires de canvis i modernitat (tampoc gaire no ens pensem), aquest ambient, aquests canvis, aquests anys i aquesta generació de dibuixants, de quan els còmics es deien tebeos i els dibuixants havien de produir pràcticament a pes i la millor opció era l’estranger; tot això ho trobareu aquí.
[…] còmic, Miguel Fuster era un dibuixant, un dibuixant d’èxit, si heu llegit còmics com Los profesionales l’haureu “vist”, era un dels dibuixants que als anys 60 i 70 venien el seu […]
[…] hi vivia, i entre aquesta gent hi havia els artistes del còmic. En altres ressenyes he parlat de la indústria del còmic a Barcelona, per això aquest còmic (possiblement fet per encàrrec, l’Ajuntament figura com […]
Deixa el teu comentari!
Properes activitats
Categories
Blogroll
Etiquetes