Recordem… Jean Cocteau
Aquest any es commemoren 50 anys de la mort de…
Jean Cocteau (Maisons-Laffitte, 5 de juliol de 1889 – Milly-la-Forêt, 11 d’octubre de 1963) ha estat una de les figures més influents i polèmiques de la cultura francesa contemporània. La seva activitat és extensíssima i variadíssima: escriptor de poesia, novel·la, teatre, assaig; pintor, guionista i actor cinematogràfic. En qualsevol d’aquests terrenys obtingué resultats sorprenents, que demostren un talent singular.
En la seva primera joventut es vincula amb figures importants de l’avantguarda plàstica, musical i literària, no obstant, sense formar mai part de cap corrent o moviment concret. Tanmateix, va expressar les seves inquietuds artístiques a través de tots els gèneres. Va cultivar el ballet amb Parade (1917); la novel·la, amb El Potomak (1919) i Els Infants terribles (1929); la poesia, amb Le cap de Bonne-Espérance (1919) i Plain-Chant (1923); i el teatre, amb La voz humana (1930), La machine infernale (1934) o Los padres terribles (1938).
La seva vocació per les arts plàstiques el portarà també al cinema, on va fer obres significatives com a director i guionista: La sangre de un poeta (1930), L’éternel retour (1943), La Bella y la Bestia (1946) o El testamento de Orfeo (1960), aquesta última amb música d’Igor Stravinsky. Considerat un clàssic del cinema experimental, se’l valorarà especialment per la seva introducció del surrealisme al cinema francès.
Tot i que va desenvolupar amb èxit nombroses disciplines artístiques, Cocteau sempre es va considerar, per sobre de tot, poeta. Va ser per la seva faceta com a poeta que va rebre nombroses distincions, com la de doctor honoris causa per la Universitat de Oxford, membre de l’Acadèmia Francesa i membre honorari de l’Institut Nacional de les Arts i les Lletres de Nova York.
Mor l’11 d’octubre de 1963 a Milly-la-Fôret, a prop de Fontainebleau, víctima d’un infart de miocardi, hores després de conèixer la mort de la seva íntima amiga Édith Piaf.
Deixa el teu comentari!