Inici » Barcelona Cinema, Destacat, Novetat

Barcelona cinema… MERCADO DE FUTUROS (Mercedes Álvarez, 2011)

1 octubre 2013 1.175 views Sense Comentaris

Us recomanem una petita joia del documental fet a Barcelona, Mercado de futuros. Mercedes Álvarez n’és la directora, nascuda a Aldealseñor (Soria) viu a Barcelona des dels 3 anys. Va col·laborar amb José Luis Guerín en el muntatge d’En construcció, i participa en el Màster de Documental de Creació de la UPF.  La seva anterior pel·lícula El cielo gira de 2005, va guanyar, entre d’altres, el festival de cinema independent de Buenos Aires i el de Rotterdam. Mercado de Futuros ha estat seleccionada en els millors festivals de cinema del món i també ha recollit diversos premis.

Es tracta d’un documental de format innovador que es podria dir cinema d’assaig, que aconsegueix gran bellesa en les seves imatges.

S’alternen una sèrie de situacions que tenen lloc, sense anar més lluny, a la nostra ciutat, i que contrasten perquè responen a lògiques ben diferents. Uns escenaris mostren el valor de tot allò que ens recorda a un temps passat i viscut (a través de la venda d’objectes materials als Encants Vells), i d’altres mostren l’especulació  amb objectes intangibles de futur situats en un món d’artifici (les fires immobiliàries, la borsa o les sessions de rentat de cervell per a directius). Aquest contrast de passat i futur té el seu contrapunt en una sèrie de reflexions sobre la relació entre espai i memòria, amb una tesi que mostraria com la destrucció i la uniformatització dels espais urbans hauria esborrat de la memòria el nostre passat, tot i que, en els espais intersticials, floreixin formes de vida alternatives que resisteixen la destrucció i l’oblit.

La càmera, present a una distancia prudencial (ho veiem en les mirades furtives dels protagonistes), ens permet ser observadors de diàlegs sorprenents: en el Barcelona Meeting Point, la fira immobiliària, firaires i possibles compradors sembla que juguin en una ficció que participaria de somnis i desitjos però que no pot amagar la cruesa dels seus plantejaments.  També som testimonis d’una escena d’activitat embogida de societats d’inversió, així com d’un congrés per a formar “líders” en economia, amb sessions de meditació i relax incloses. L’estètica d’una ciutat futurista podria assemblar-se a l’asèptica nova Ciutat de la Justicia, on veiem gent circular automàticament a través d’escales mecàniques.

D’altra banda, la pel·lícula comença amb el buidat dels mobles i objectes d’un pis que, més endavant, retrobarem als Encants Vells a les Glòries, amb el contrast de la torre Agbar darrere, presagi de la fi del mercat tal i com ha existit fins ara (fa pocs dies traslladat a un emplaçament més modern). Assistim a una subasta d’objectes als Encants Vells i també observem el  personatge de Jesús, un venedor que no té cap interès a desprendre’s dels seus tresors “si lo vendes, no lo tienes, y luego qué haces con los dineros” i que ja té una edat en què vol estar tranquil i pensar en les seves coses.

També trobem un senyor que s’ocupa del seu hort situat entre una carretera, les vies del tren i els avions que sobrevolen El Prat. El nen que descriu el seu camí des de casa a l’escola, dibuixa un paisatge ple de ciment, fums i “barrotes”.

Una veu en off recita una sèrie d’idees que li van sorgir a la directora amb la lectura d‘El arte de la memoria de la historiadora de la filosofia Frances A.Yeats:

“Se dice que Simónides o gente como él inventó el arte de la memoria y que fue utilizada durante siglos por filósofos, poetas o arquitectos. La primera lección del arte de la memoria decía: dispongamos las cosas que se quieren recordar a lo largo de un camino porque todo conocimiento es recuerdo y la memoria de las cosas comienza al caminar. Dispongamos cada idea, cada pensamiento y también los sueños, cada uno en un lugar y guardémoslo allí, de forma que al volver sobre el camino, cada idea, cada lugar nos lleve al siguiente.”

“La costumbre de guardar los asuntos del alma en lugares reales o imaginarios debió de tener en el pasado un significado vital, pero ese significado se aleja de nosotros. Quizá, hubo un tiempo en que las ciudades, como los libros, hablaban pero no hablaban de sí mismas, tan sólo guardaban algo que ya estaba en la memoria.”

“Un día, los periódicos comenzaron a hablar de una gran crisis económica. Se esforzaban por explicar el camino que había llevado hasta allí, pero el camino había desaparecido. Empleaban las palabras con el mismo significado de siempre, pero  las palabras ya no significaban lo mismo y el espacio había cambiado.”

 

Bibliografia:

Álvarez, Mercedes . Mercado de futuros [DVD]. Barcelona : Cameo, cop. 2012

Yates, Frances A. El arte de la memoria. Madrid : Siruela, 2005

 

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.