Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Poesia

Recordem a… William Carlos Williams

24 setembre 2013 1.013 views Sense Comentaris

50 anys de la mort de William C. Williams

 

William Carlos Williams (Rutherford, NJ, EUA 17 de setembre de 1883 – 4 de març de 1962) Poeta, novel·lista i metge, es vincula al modernisme i a l’imaginisme de l’avantguarda angloamericana. És cèlebre per utilitzar un llenguatge popular sobre temes i fets quotidians. El seu pare, fill d’anglesos, es va dedicar als negocis a Nova York; la seva mare, nascuda a Puerto Rico, tenia ascendència francesa i era aficionada a la pintura. Williams, a més de l’anglès, aviat va parlar el castellà i el francès. Va estudiar medicina a la Universitat de Pennsylvania on va conèixer a Hilda Doolittle i a Ezra Pound, amb els que tingué una gran amistat fins la seva mort. Estudià pediatria a Leipzig, va viatjar pels Països Baixos, França, Anglaterra i Espanya i al 1910, de tornada al seu país, va obrir una clínica privada, i es va casar al 1912 amb Florence Herman (la “Flossie” dels seus poemes). Simultanejava, en una doble vida, la medicina amb la seva afició a la literatura, com a creador infatigable i notable teòric de la poesia i el llenguatge, produint la seva obra en l’ombra. El reconeixement li arribaria molt al final de la seva vida, quan tots els seus companys de generació havien anat rebent mèrits i atenció. La seva obra tracta la vida urbana a nordamèrica. Formalment el seus poemes es caracteritzen per la brevetat, l’ús del vers lliure i la senzillesa. Williams va fugir de les grans abstraccions per aprofundir en allò concret, en les sensacions.

Els seus primers poemes es van publicar a dos llibres: Poemes (1909) i The Tempers (1913). Les seves obres de maduresa, sovint radicalment experimentals pel que fa a forma i tècnica, van rebre la influència del moviment imaginista, caracteritzat per un rebuig cap al sentimentalisme, l’artificialitat i la vaguetat. El seu afany, en canvi era el de fer servir un llenguatge comú, contenir al màxim l’expressió de les emocions i concentrar-se en experiències concretes de la realitat quotidiana. Exemples de la seva poesia darrera es poden trobar a Poemes complets de 1938 i 1950. A finals de la dècada de 1930, va començar la composició d’un extens poema sobre la vida del seu país durant els anys de la Gran Depressió de 1929, titulat Paterson, Llibres I-V (1946-1958).

Entre els seus treballs en prosa es troba una coneguda i molt llegida col·lecció d’assajos sobre la història dels Estats Units, In the American Granin (1925) i l’anomenada Trilogia Stecher (Mula blanca (1937), En el dinero (1940), i El enredo (1952)). Va rebre el Premi Nacional del Llibre de Poesia al 1950. Pòstumament va rebre el Premi Pulitzer per la seva col·lecció de poemes Quadres de Brueghel (1962). Al 1951 va aparèixer la seva Autobiografia.

Octavio Paz admirador de la seva poesia, en va fer traduccions que podem trobar a Veinte poemas i a Versiones y diversiones.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.