Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Poesia

Autor del mes: Giacomo Leopardi

10 setembre 2013 1.322 views Sense Comentaris

Giacomo Leopardi (Recanati, Itàlia, 29 de juny del 1798 – Nàpols, Itàlia, 14 de juny del 1837). Poeta, filòsof, filòleg i erudit, és la figura principal del Romanticisme italià i un dels més grans representants poetes lírics de les primeres dècades del s. XIX d’Europa. La seva poesia és un reflex del seu drama intern. Coneixem la seva vida a través del seu epistolari. Educat en l’ambient auster d’una família aristocràtica de províncies, va manifestar de manera precoç una gran aptitud per les lletres. Va estudiar en profunditat els clàssics grecs i llatins, els moralistes francesos del segle XVII i els filòsofs de la Il·lustració.

Malgrat la seva formació autodidacta, aviat impressionà a homes de lletres i filòlegs per la seva erudició i les seves impecables traduccions del grec. La seva fràgil salut se’n ressentiria. La lectura dels clàssics va despertar la seva passió per la poesia i prendria part pel classicisme en front del romanticisme.

Els primers anys de joventut seran els d’una una crisi interior que ell anomenarà el pas de l’erudició a la bellesa, amb el descobriment de la poesia, la lectura d’obres i autors contemporanis (el Werther de Goethe, el Jacopo Ortis de Foscolo, Chateaubriand, Mme. De Staël). Juntament amb l’inici al 1817 d’una correspondència epistolar amb l’humanista Pietro Giordano, van ser fonamentals per donar pas en Leopardi a una sensibilitat moderna, així com del desig de fugir de l’asfixiant entorn familiar.

Una nova crisi, que ell anomenà filosòfica, el pas de la “bellesa” a la “veritat”, va comportar el pas d’una poesia d’imaginació a una poesia de “sentiment”. La seva vocació de filòsof s’inicia amb la redacció del seu assaig el Zibaldone diari intel·lectual i vital recopilat entre 1817 i 1832, que recorda l’estil de Montaigne i Rousseau.

Entre 1818 i 1823 va composar una sèrie de poemes, publicats al seu primer gran llibre de poemes els Canzoni que, amb un gust encara classicista, començaven a donar expressió a un món interior amb una sensibilitat moderna.

Al mateix temps que les cançons, en la seva faceta lírica i intimista, entre 1819 y 1821 composà una sèrie de 6 poemes de lírics, els Idil·lis (Idilli), títol pres del poeta Mosco.

A partir de 1825 va residir a Milà, Bolonya, Florència i Pisa, acceptant encàrrecs de l’editor Stella. Relacionat amb el cercle d’ intel·lectuals de l’entorn de Vieusseux, editor de la revista Antologia, i enamorat infeliçment de la comtessa Malvezzi primer, i després de Fanny Targioni Tozzetti, es va veure en la necessitat de sortir d’ell mateix. S’apropà als polítics liberals. Després de la revolució de 1831 fou escollit diputat per Les Marques a l’Assemblea Constituent de Bolonya, però, va renunciar al seu escó , decebut pel moviment.

Al 1827 apareix el volum de proses titulat Obretes morals, concebudes amb una barreja d’ironia, sàtira i rebelió.

Després de les obretes morals, Leopardi veu esgotada la seva inspiració, però sortirà d’aquest estat amb la composició “Il Risorgimiento”, a partir d’aquest, neix la segona època de la poesia leopardiana en la qual va composar una sèrie de poemes que denominà amb el terme Cants (1831), però als quals la crítica ha donat el nom de “grans idilis”, per assenyalar la seva semblança amb el to dels idilis juvenils: evocació de la natura i de Recanati, to d’intimitat, dolç col·loqui amb la natua i amb si mateix, enaltiment de la realitat o del passat amb un halus mític. Renuncia a la rima regular: estrofes de diferent extensió, adaptant la forma i el ritme al flux del sentiment i la meditació.

Entre 1833 y 1837 va residir a Nàpols a casa del seu amic Antonio Rainieri. Va morir a un poble del Vesubi als 39 anys a causa d’una epdièmia de còlera.

En els darrers anys de la seva vida va tornar a les idees il·lustrades de la joventut, elogiant la força dels qui accepten estoicament i mirant cara a cara el seu propi destí. D’aquí va néixer el seu darrer i més complexe poema “La ginestra” (La ginesta), símbol de l’home “il·lustrat i missatge de solidaritat nascuda de la consicència del dolor i del mal  i que tanca l’edició definitiva dels Canti de 1836.

Juan Ramón Jiménez sobre Leopardi

“La verdadera gran poesía sufre un eclipse entre Dante y Leopardi; entre ellos dos no hay nada que pueda comparárseles”

 Gullón,  Ricardo. Conversaciones con Juan Ramón Jiménez. Taurus, 1958

 

Poesia  de Giacomo Leopardi a les Biblioteques de Barcelona

 

  • Cants. Barcelona : Edicions 62, 2004.

 

 Recursos en línia

 

 

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.