Inici » Activitats, Destacat, General, Lectors, Novetat

El lector opina

1 setembre 2013 926 views Sense Comentaris

Stoner

de John Williams

Barcelona : Edicions 62, 2012.  Demaneu la reserva d’aquest document

 Per dir-ho com ho diuen les ressenyes crítiques, Stoner, de John Williams,  és la història senzilla d’un home, un noi humil provinent del camp que és enviat pel pare (un pagès que vol que el seu fill progressi) a estudiar agricultura a la Universitat de Missouri. Com que, a més de les assignatures pròpies de l’especialitat, ha de cursar literatura anglesa, es troba impotent davant la matèria fins que un bon dia experimenta una mena d’epifania o il·luminació gràcies a una pregunta que li fa el professor de literatura anglesa: «Què vol dir…?», davant de la qual es queda mut. Es posa a estudiar i, a partir de llavors, s’apassiona per la literatura i descobreix, després de molts dubtes, la seva vocació: ensenyar allò que tant d’interès li ha desvetllat i li ha remogut unes emocions tan profundes.

En els primers anys com a professor, entén la frustració del seu mestre en l’exercici del magisteri, en veure’s incapaç de transmetre allò més profund del que sap i sent per la literatura anglesa, més enllà de la pura teoria. Però, a poc a poc, ho va aconseguint. Arriba a ser un excel·lent professor de gran honestedat, a causa de la qual s’ha d’enfrontar amb d’altres persones per seguir la seva consciència i no cedir davant algun tipus de xantatge. Aquesta honestedat fa també que no s’allisti a la guerra, malgrat les crítiques que aquesta decisió li comporta.

Pel que fa a la seva vida privada, és també honest i aguanta com un sant baró un matrimoni destinat al fracàs, amb l’únic consol de la filla, Grace, de la qual es fa càrrec, quasi exclusivament, per malaltia i “debilitat” de la mare, fins que aquesta autèntica harpia també la hi arravata tant físicament i psíquicament. Hi ha un interval en la vida de Stoner en què descobreix l’amor, però les pressions socials i acadèmiques fan que també hi hagi de renunciar. En aquest punt he de dir que no sé si m’equivoco gaire quan hi veig la tinta penombrosa de Thomas Hardy amb el “Jude l’obscur” que ja vaig comentar a bastament en el seu dia. Sentim les mateixes alenades rònegues i grises de la universitat de Jude a Oxford que a la de Stoner a Missouri, i els mateixos prejudicis socials i morals. I una mateixa psicologia d’un home que intenta seguir les seves conviccions.

Tot i que en molts aspectes recorda Jude l’obscur (1840) de Thomas Hardy, sobretot pel que fa a l’ambient rònec i gris, i els mateixos prejudicis socials i morals, de la Universitat d’Oxford, la novel·la Stoner no arriba a convertir-se en el gran drama —en el bon sentit de la paraula— de Jude, sinó més aviat una història quotidiana, sense que les situacions arribin a traspassar els límits com acostuma a passar en les tragèdies. I sense que el personatge femení de la dona de Stoner s’assembli a la de Jude, molt més fosc, reprimit, pertorbat i egoista. Encara sort que l’amant s’apareix al protagonista com la llum enmig de la foscor! Mentre que la filla, potser com a resultat de l’educació contradictòria dels pares, mostra una psicologia complexa i gens feliç.

També és interessant el tractament de l’amistat que hi fa l’autor, centrada en la d’Stoner amb dos nois, aparentment superficial, però que al llarg del temps esdevindrà més profunda en la realitat i en el record.

Molt bona, la recomano, i tant. Com diu molt bé el text de la contracoberta d’aquesta edició, magníficament traduïda al català per Albert Torrescasana, “Amb Stoner, John Williams aconsegueix condensar tota una vida en una novel·la. Una obra mestra que, en paraules del narrador, recrea com “a algú se li va concedir la saviesa i al cap dels anys va trobar la ignorància”.”

Es tracta, repeteixo, de la vida d’un home, William Stoner, que no és estrany que tingui el mateix nom de Shakespeare i de l’autor, amb la doble referència literària i autobiogràfica que això implica, un home que intenta seguir una línia coherent amb el que pensa i el que sent. Una vida senzilla i resignada, sense aspirar a cap ambició material en l’exercici del seu magisteri, dedicada a la noble empresa de despertar l’interès per la literatura anglesa en els seus alumnes, de la mateixa manera que a ell se li va desvetllar amb les paraules del seu mestre, com una revelació.

Una novel·la amena, molt ben escrita, i fàcil de llegir. Un clàssic. Amb totes les virtuts del realisme del segle XIX. Però també estèticament emmarcada en les aportacions estètiques dels grans narradors del segle XX.

Alfred Sargatal Plana

 

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.