Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) fou un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos. Com a dibuixant va arribar a dirigir L’Esquella de la Torratxa juntament amb el seu amic Tísner.

Després de la Guerra Civil Espanyola, on Calders va combatre pel bàndol republicà, es va exiliar a Mèxic on hi va viure vint-i-tres anys de la seva vida. Amb els contes escrits durant els seus primers anys d’exili va confeccionar un recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, el seu llibre més conegut, amb el qual va guanyar el Premi Víctor Català de 1954. Calders, però, no va esdevenir realment popular fins a l’any 1978 amb l’estrena d’Antaviana, una obra de teatre de Dagoll Dagom basada en els seus textos. Arran de l’èxit d’Antaviana es van reeditar molts dels seus llibres i es va traduir la seva obra a quinze llengües diferent. L’any 1992 la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor honoris causa.

Categories; Ateneu Barcelonès, Autor del mes, Destacat, General, Novetat Tags: Pere Calders, Tísner