Us recomanem la poesia d’Adonis
Ali Ahmad Said Esber, més conegut pel pseudònim d’Adonis, és un reconegut poeta, assagista i crític siri nascut al petit poble d’Al Qassabin l’any 1930.
El 1957 edita a Beirut el seu primer llibre de poemes Primeros poemas, i Hojas al viento (1958). Als anys 60 publica els poemaris: Canciones de Mihyar el de Damasco (1961) i Libro de las huidas y las mudanzas por los climas del día y de la noche (1965).L’any 1971 publica un llibre que suposa un canvi en la seva poesia Epitafio para Nueva York, on els seus versos s’aproximen a la prosa.
Adonis ha estat considerat en diverses ocasions com a candidat al Premi Nobel de Literatura. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos premis literaris com el Nâzim Hikmet, el Nonino o el Struga .
L’autor ha publicat més de 20 poemaris en àrab i està considerat com el gran renovador de la poesia àrab contemporània. Amb la seva poesia va revolucionar el llenguatge poètic al adoptar els versos lliures i els poemes en prosa.
És autor de versos innovadors, i als seus poemes també hi són presents elements de la tradició àrab. Adonis és conscient que les seves paraules actuen com a mitjanceres entre la cultura oriental i occidental i assumeix aquesta responsabilitat.
Aquí teniu un tast d’un poema extret de la seva obra Libro de las huidas y las mudanzas por los climas del día y de la noche. Guadarrama : Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2012.
¡Hembra de pecado y fango,
deslumbrante seductora!
¡Ciudad cuyo nombre era Damasco…!
Ayer,
el día, los poemas y yo llegamos a tu Vega
e irrumpimos en el portal de la esperanza.
Imploramos el socorro de los árboles,
pedimos auxilio a las aguas y los prados
y con ellos tejimos mesnadas y estandartes
para invadir tu oscuro firmamento.
Aún seguimos tejiendo, Damasco,
y ni la muerte podrá distraernos.
¿Estará ya en sazón, Damasco,
nuestra paz o nuestra muerte?
Deixa el teu comentari!