Recordem a…Maria-Mercè Marçal
Maria-Mercè Marçal(1952-1998) s’autodefinia com a dona, de classe baixa i nació oprimida al poema ‘Divisa’ que obria el seu primer llibre de poemes, Cau de llunes, premi Carles Riba el 1976. Autora de llibres de poemes com Bruixa de dol (1977-1979) o Desglaç (1984-1986) i de la novel·la La passió segons Renée Vivien (premi Carlemany 1994), també va ser, narradora, traductora i cofundadora de l’editorial Llibres del Mall.
Aquest mes de juliol es compleixen quinze anys de la mort de la poeta, però la seva obra continua sent d’una vigència absoluta.
Aquí teniu el poema:
COVAVA L’OU DE LA MORT BLANCA
Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil•lants
en el trapezi
on em desperto
agafada a la mà de l’esglai
de l’ombra.
Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal•lí com una deu.
La deu primera, mare.
Vídeo cançó “Covava l’ou de la mort blanca” interpretada per Sílvia Pérez Cruz, dins el disc d’homenatge Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons.
Deixa el teu comentari!