Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Etapes, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina, Novetat

Los Mil Días: Etapa 5

29 juliol 2013 1.030 views Sense Comentaris

I acabem la ruta a un dels racons més verds de Nou Barris, el parc del Turó de la Peira, que serveix de consol a Ismael, el protagonista que té un conflicte amb un membre del sindicat al relat El idiota.

“Con esa calidad de planos superpuestos que la humedad flotante da a las perspectivas, las distintas barriadas que rodean el Turó de la Peira permanecían cercanas y ajenas a la vez. Casi a la misma altura de la cruz que hay en el cerro, sentado en un repliegue del terreno, Ismael deja de escribir y levanta la vista. (…)” –> pàg. 78

“Cuando Enrique se fue Ismael quedó con cierto regusto amargo. Buscando un escape a sabiendas que no lo encontraría. Así que agarró la libreta y desde el piso de sus padres en Porta andó hasta el bosquecillo de pinos reales sobre la parte más alta del Turó de la Peira. Presionó el pulsador del bolígrafo y siguió escribiendo. Después de todo, el lunes quedaba lejos.” –> pàg. 79

PARC DEL TURÓ DE LA PEIRA

El parc del Turó de la Peira es va arranjar el 1947,sobre uns terrenys que havien estat comprats per l’Ajuntament el 1933, amb la intenció de construir-hi un parc públic, tot i que una part va ser mutilada per edificar-hi el polígon d’habitatges del mateix nom. La finca, coneguda com a Can Peguera, havia estat parcialment utilitzada com a pedrera. Afortunadament, aquesta explotació no va afectar la pineda, que és extraordinària. Durant la guerra, els pins van ser defensats pels habitants dels barris obrers del voltant i també per la relativa llunyania dels nuclis més poblats. Això ha fet que arribés fins avui gairebé intacta, amb un primer conjunt de pins pinyoners, continuat després per altíssims pins blancs.

La pineda i el parc sencer, està enganxada als vessants del turó, que té forma de casquet. Els camins ascendents són circulars per tal de dissimular el desnivell, i parteixen de les places inferiors, onhi ha els jocs infantils i les pistes esportives. També hi ha escales de pedra que pugen sense fer la volta. Dalt de tot hi ha una creu de ferro i un mirador, que té la particularitat d’oferir una vista universal de la ciutat, ja que permet la perspectiva de 360º. Com que és un turó de perimetre rodó, el parc té una part d’obaga –les pinedes- i una de solana, on s’han plantat cactus oliveres i altres espècies de secà. La pedra nua ben visible, dóna al paisatge un matís de desert que contrasta amb la gespa i l’ombra de les zones més molsudes. Arran del parc s’han habilitat taules per jugar a cartes o a ping-pong.

 

Font: Parcs i jardins de Barcelona: guia. Patricia Gabancho. Ajuntament de Barcelona.2000

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.