Los Mil Días: Etapa 4
Des de la Meridiana, girem al passeig de Fabra i Puig, que surt al relat Viejos presagios.
“A esto teniamos que llegar. A ellos les robaron la dignidad y a nosotros nos prohíben utilizar el cerebro. Tenía que ocurrir y esta ocurriendo”, se lamenta el señor Rivas para sus adentros. Está sentado en uno de los tres o cuatro bancos supervivientes a la agresión de los autos que estacionan sin escrúpulos sobre el paseo de la pequeña rambla. El autobús de la empresa lo ha dejado en Fabra i Puig. Desde allí a su casa suele subir andando en vez de coger otro autobús. Pero hoy su estado de ánimo es confuso y desencajado. No tiene ganas de jugar la partida en el bar, ni tampoco de llegar a casa. Por eso de ha sentado en uno de los polvorientos bancos entre vehículos estacionados.” –> pàg. 152-153
EL PASSEIG DE FABRA I PUIG
El passeig de Fabra i Puig és una ampla avinguda que des de Sant Andreu travessa Vilapicina i envolta el Turó de la Peira. El seu paisatge urbà, amb predomini d’edificis força actuals, prové del desmantellament de l’antiga rambla de Sant Andreu realitzat l’any 1969 per l’ajuntament de Josep María Porcioles, en una època d’eufòria pels automòbils i les vies ràpides.
El primitiu passeig, que es deia de Santa Eulàlia de Vilapicina, va néixer cap a l’any 1875 per tal de substituir el vell camí de Sant Andreu a Horta. Però no va ser fins a la dècada dels noranta quan, superada la frontera psicològica de la línia del ferrocarril, la nova rambla va avançar fins a la plaça de Virrei Amat. Es va consolidar així un petit eixample de Sant Andreu que va tenir l’efecte de revalorar els terrenys dels propietaris rurals de Vilapicina i Porta i dinamitzar la construcció en aquests barris.
El nom del carrer es va posar en record dels germans Ferran i Roman Fabra i Puig, gerents de la Companyia Hilaturas Fabra i Coats. Ferran va ser enginyer indústrial i polític, alcalde de Barcelona el 1922 i 1923 i segon marquès d’Alella mentre que Roman va ser marquès de Masnou.
Fonts: Nou Barris. Carme Garcia i Soler i Gemma Bayó. Ajuntament de Barcelona. Arxiu municipal del districte de Nou Barris. 1998
Deixa el teu comentari!